per Alba Calvo Cruxent
Introducció
Com hem vist al número anterior, la Carta de les Nacions Unides estableix els sis òrgans principals de l’organització, inclòs el Consell de Seguretat. La Carta atorga la responsabilitat principal de mantenir la pau i la seguretat internacionals al Consell, que es pot reunir sempre que la pau estigui amenaçada (a efectes pràctics, és gairebé cada dia!). Tots els membres de les Nacions Unides accepten, quan signen la Carta, delegar la gestió del manteniment de la pau i la seguretat a aquest òrgan, i acceptar i dur a terme les decisions que s’adoptin al Consell de Seguretat. Mentre que altres òrgans de les Nacions Unides fan recomanacions als estats membres, només el Consell de Seguretat té el poder de prendre decisions que els estats membres estan obligats a implementar en virtut de la Carta (podem entendre les decisions del Consell com una espècie de lleis vinculants).
El Consell de Seguretat és l’encarregat de determinar l’existència d’una amenaça a la pau o un acte d’agressió. L’òrgan demana a les parts d’una controvèrsia que la resolguin per mitjans pacífics i recomana mètodes d’ajust o termes de resolució. En alguns casos, el Consell de Seguretat pot recórrer a imposar sancions o fins i tot autoritzar l’ús de la força per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals.
Com a curiositat històrica, el Consell de Seguretat va celebrar la seva primera sessió el 17 de gener de 1946 a Church House, Westminster, Londres (Regne Unit). Des de la seva primera reunió, el Consell de Seguretat ha pres la residència permanent a la seu de les Nacions Unides a la ciutat de Nova York (Estats Units). També ha viatjat a moltes ciutats, celebrant sessions a Addis Abeba (Etiòpia), a la ciutat de Panamà (Panamà), i a Ginebra (Suïssa).
Funcions i poders
Segons la Carta de les Nacions Unides, algunes de les funcions i poders específics del Consell de Seguretat són:
- Investigar qualsevol conflicte o situació que pugui provocar friccions internacionals
- Recomanar mètodes per ajustar aquestes disputes o els termes de la solució
- Formular plans per a l’establiment d’un sistema de regulació de l’armament
- Prendre accions militars contra un agressor
- Recomanar l’admissió de nous membres a l’organització
Quan se li presenta una queixa sobre una amenaça a la pau, la primera acció del Consell sol ser recomanar que les parts intentin arribar a un acord per mitjans pacífics. Per exemple, el Consell pot:
- Establir els principis d’aquest acord
- Enviar una missió
- Nomenar enviats especials
- Demanar al Secretari General que utilitzi els seus bons oficis per aconseguir una solució pacífica de la controvèrsia
Quan una disputa condueix a hostilitats, la principal preocupació del Consell és posar-hi fi al més aviat possible. En aquest cas, el Consell pot:
- Emetre directives d’alto el foc que poden ajudar a prevenir una escalada del conflicte
- Enviar observadors militars o una força de manteniment de la pau per ajudar a reduir les tensions, separar les forces oposades i establir una calma on es puguin buscar solucions pacífiques. Part dels integrants d’aquestes missions de manteniment de la pau són els col·loquialment coneguts Cascos Blaus (d’això en parlarem un altre dia!). Vegeu més informació sobre les missions actuals de manteniment de la pau aquí.
Més enllà d’això, el Consell pot optar per mesures d’execució, com ara:
- Sancions econòmiques, embargaments d’armes, sancions i restriccions financeres i prohibicions de viatjar
- Ruptura de relacions diplomàtiques
- Bloqueig
- Acció militar col·lectiva
Les sancions del Consell de Seguretat han pres diverses formes diferents, per aconseguir una varietat d’objectius. Les mesures han anat des de sancions econòmiques i comercials integrals fins a mesures més específiques, com ara embargaments d’armes, prohibicions de viatges i restriccions financeres o de productes bàsics. El Consell de Seguretat ha aplicat sancions per donar suport a les transicions pacífiques, dissuadir els canvis no constitucionals, restringir el terrorisme, protegir els drets humans i promoure la no proliferació d’armament.
Una de les principals preocupacions és centrar l’acció del Consell en els responsables de les polítiques o pràctiques condemnades per la comunitat internacional, minimitzant l’impacte de les mesures adoptades en altres sectors de la població i l’economia.
Composició i sistema de vot
El Consell està format per 15 membres. Cinc d’ells són membres permanents (França, Estats Units, Regne Unit, Rússia i Xina) i deu d’ells són membres no permanents escollits per a mandats de dos anys per l’Assemblea General. Els membres electes actuals són Algèria, Corea del Sud, Eslovènia, Equador, Guyana, Japó, Malta, Moçambic, Sierra Leone i Suïssa. El desembre de 2024 és l’últim mes de mandat d’Equador, Japó, Malta, Moçambic i Suïssa, que seran substituïts el gener de 2025 per Dinamarca, Grècia, Pakistan, Panamà i Somàlia. Un representant de cadascun dels seus membres del Consell ha d’estar present en tot moment a la Seu de l’ONU perquè aquest pugui reunir-se en qualsevol moment quan sigui necessari. Vegeu més informació sobre els països que han estat membres del Consell aquí.
Més de 50 Estats Membres de les Nacions Unides no han estat mai membres del Consell de Seguretat. Un Estat que sigui membre de les Nacions Unides, però no del Consell de Seguretat pot participar, sense vot, en les seves discussions quan el Consell consideri afectats els interessos d’aquest país, o bé en debats oberts on tots els membres de l’organització estan convidats. A més, tant els Estats membres com els no membres de les Nacions Unides, si són part en una controvèrsia que el Consell està examinant, poden ser convidats a participar, també sense vot, en aquestes discussions del Consell. El Consell estableix les condicions de participació d’un Estat no membre de l’ONU – aquest és el cas de Palestina, per exemple, que té la condició d’Estat Observador i no pas d’Estat membre de Nacions Unides.
D’acord amb l’Article 27 de la Carta, cadascun dels 15 membres que componen el Consell té un vot i totes les decisions del Consell s’adopten amb mínim nou vots afirmatius i cap vot negatiu dels membres permanents, que tenen poder de veto. Els creadors de la Carta de les Nacions Unides van concebre que cinc països —França, els Estats Units, el Regne Unit, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) -que va ser succeïda el 1990 per la Federació Russa-, i Xina— per la seva clau en l’establiment de les Nacions Unides, continuarien jugant un paper important en el manteniment de la pau i la seguretat internacionals.
En aquest sentit, se’ls va concedir l’estatus especial d’estats membres permanents al Consell de Seguretat, juntament amb un poder especial de vot conegut com a “dret a veto”. Els redactors de la Carta van acordar que si algun dels cinc membres permanents donava un vot negatiu al Consell de Seguretat de 15 membres, la resolució o decisió no seria aprovada. Si un membre permanent no està totalment d’acord amb una proposta de resolució, però no vol fer servir el veto, pot optar per abstenir-se, permetent així l’adopció de l’acord si obté el nombre requerit de nou vots favorables.
Els cinc membres permanents han exercit en un moment o altre de la història el dret de veto. L’última vegada que França i el Regne Unit van exercir aquest dret va ser l’any 1989 per ambdós països. La Xina, la Federació de Rússia i els Estats Units continuen utilitzant-lo encara en el moment d’escriure aquest article. Vegeu més informació aquí.
Això explica que hi hagi conflictes armats arreu del món que continuïn bloquejats, ja que l’únic òrgan internacional que pot emetre decisions vinculants sobre temes relacionats amb la pau i la seguretat es troba, a vegades, amb propostes de resolució que acaben sent vetades per un o més membres permanents del Consell. Els casos actuals més notoris són Ucraïna i Palestina. Des de fa un temps, la comunitat internacional està reclamant una reforma integral del Consell de Seguretat, incloent-hi composició i revisió de poders (d’això en parlarem pròximament!), però els diàlegs i negociacions encara es troben en fases inicials.
