per Alba Calvo Cruxent
L’impacte de les polítiques de Trump a les Nacions Unides
La segona presidència de Donald Trump pot alterar notablement les relacions entre els Estats Units i l’ONU. De fet, ja n’estem veient alguns efectes avui dia, però sorprèn relativament poc si recordem les interaccions anteriors de Trump durant la seva primera legislatura (2017-2020) amb l’organització, caracteritzades per ser polèmiques i criticades per gran part de la comunitat internacional. Hi ha molts exemples per citar durant el seu primer terme a la Casa Blanca, incloent-hi l’abandonament de l’Acord de París sobre el canvi climàtic l’any 2017, o les sancions imposades al fiscal en cap de la Cort Penal Internacional (CPI), de la qual els Estats Units no són signataris, després que el tribunal obrís una investigació sobre crims suposadament comesos per les tropes nord-americanes a l’Afganistan l’any 2020. Aquests girs de timó públics van portar a molts a caracteritzar l’administració de Trump com a unilateralista i reflexivament hostil a les organitzacions internacionals durant els primers anys a la Casa Blanca.
La reelecció de Donald Trump marca un punt d’inflexió decisiu en la política de solidaritat internacional dels Estats Units. Tenint en compte els seus antecedents ningú s’ha sorprès de veure que tan bon punt va tornar a la Casa Blanca, el 20 de gener de 2025, l’administració de Trump va introduir una sèrie de mesures que posen en dubte el compromís dels Estats Units amb el finançament del desenvolupament, plantejant preocupacions sobre les conseqüències per als països receptors i les organitzacions humanitàries. Vegem, doncs, quines decisions ha pres l’actual administració i què pot afectar a la feina i mandat del sistema de Nacions Unides:
Canvi climàtic
S’ha emès una ordre executiva presidencial confirmant la retirada dels Estats Units de l’Acord sobre el Clima de París en virtut de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquesta retirada inclou l’aturada de tot el finançament relacionat amb l’Acord de París i la finalització del Pla Internacional de Finances Climàtiques del país.
Lluita contra el VIH/SIDA
La suspensió de l’ajuda per part de l’administració de Trump ha fet que molts programes d’investigació mèdica i sanitària relacionats amb la SIDA a tot el món s’aturin bruscament, amb PEPFAR (pla principal dels Estats Units dedicat a aquest tema) entre els més afectats, causant interrupcions del subministrament a molts països. Avui en dia, moltes activitats continuen suspeses a l’espera del resultat de la revisió de l’ajuda dels Estats Units, inclòs el lliurament i la distribució de medicaments. Tenint en compte que més del 70% dels fons destinats a la lluita contra la sida a tot el món provenen del PEPFAR, segons ONUSIDA (UNAids en anglès), el nombre de morts per sida augmentarà un 400% (6,3 milions de persones) si no és reautoritza PEPFAR entre el 2025 i el 2029 i si no es troben altres recursos per a la resposta al VIH. A més, l’administració de Trump ha finalitzat el finançament del programa conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida, conegut com a UNAids, donant un altre cop devastador a la lluita mundial contra la malaltia.
Salut
S’ha emès una ordre executiva iniciant la retirada dels Estats Units com a membre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en anglès), i també atura el nou finançament per a l’organització, reassigna el personal del govern dels Estats Units adscrit a l’organització i retira els Estats Units de les negociacions en curs sobre l’Acord de Preparació i Resposta a la Pandèmia. Això pot tenir conseqüències molt visibles, ja que fins ara, els Estats Units han estat el contribuent més gran a l’OMS, aportant 1.284 milions de dòlars per al període 2022-2023.
Seguretat alimentària
L’administració de Trump també ha reduït el finançament dels programes d’emergència del Programa Mundial d’Aliments (PMA) (WFP en anglès) que ajuden a mantenir vius milions de persones a l’Afganistan, Síria, el Iemen i altres 11 països, molts d’ells lluitant amb el conflicte. L’agència de l’ONU ha començat a retallar les seves operacions d’ajuda global després de la suspensió de 90 dies de tota l’assistència estrangera ordenada per l’administració Trump, que s’ha de revisar a finals d’abril. El nou secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, va afirmar que la congelació nord-americana no afectaria l’ajuda per salvar vides definida com a “medicina bàsica, serveis mèdics, aliments, allotjament, assistència de subsistència i subministraments”, sinó que les retallades se centrarien en programes d’ajuda que impliquen avortament, planificació familiar o “ideologia de gènere”. L’impacte inicial de la congelació va reduir bruscament i immediatament l’assistència humanitària a tot el món. S’espera que les retallades empitjorin la inseguretat alimentària a diverses regions que ja pateixen xocs climàtics, conflictes i inestabilitat econòmica.
Salut i drets de les dones
La 69a sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW69) s’ha celebrat a Nova York del 10 al 21 de març. Els estats membres de l’ONU han adoptat una declaració política que reafirma el seu compromís amb la igualtat de gènere. Els Estats Units, però, s’han oposat a qualsevol menció dels drets sexuals i reproductius en el text final, arribant a retirar el seu suport a la declaració. El país també ha anunciat la seva intenció de mobilitzar la seva influència financera i diplomàtica per frenar algunes polítiques de l’ONU considerades progressistes pel govern, sobretot en matèria de gènere i clima.
Organitzacions internacionals
S’ha emès una altra ordre presidencial retirant els Estats Units de determinades organitzacions de les Nacions Unides considerades contràries als interessos nord-americans i acusades de promoure ideologies antiamericanes i antisemites.
El decret posa fi a la participació dels Estats Units al Consell de Drets Humans de l’ONU (UNHRC en anglès), prohibeix el finançament futur de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA en anglès) i exigeix un examen de noranta dies de la pertinença dels Estats Units a la UNESCO. Es proposa una revisió de les organitzacions internacionals que reben finançament dels Estats Units en un termini de cent vuitanta dies, per identificar aquelles que es consideren perjudicials per als interessos del país i per avaluar-ne una possible retirada. Aquestes decisions s’ajusten molt a les mesures adoptades durant el primer mandat del president Trump, quan el país es va retirar de l’UNHRC i la UNESCO, i va retallar el finançament de l’UNRWA.
Rebuig del multilateralisme i de l’Agenda 2030
A més, recentment els Estats Units han anunciat que rebutjaven i denunciaven l’Agenda 2030 i els seus objectius de desenvolupament sostenible durant una votació a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 4 de març. Durant la votació, els Estats Units també van expressar la seva oposició a diverses resolucions, destacant la seva voluntat de distanciar-se de les iniciatives internacionals que fan referència als principis de diversitat, equitat i inclusió (DEI), que l’administració Trump intenta eliminar. Recordem que les resolucions de l’Assemblea General no són legalment vinculants, però tenen un pes moral de la comunitat internacional molt gran.
En resum, totes aquestes retallades i decisions polítiques no ens hauria de sorprendre, ja que segueixen el mateix patró que vam veure durant la primera legislatura de Trump. No obstant això, demostren que els Estats Units es posicionen cada vegada més com a jugador individual en contraposició a l’ordre mundial multilateral que la majoria dels països segueixen. Haurem de veure si canvia alguna cosa després de les respectives revisions de majoria de decisions després de noranta dies de la seva adopció. El que és clar és que ens esperen quatre anys d’incertesa i volatilitat internacional, on la solidaritat global i l’humanitarisme estan en notable més perill que abans.
