per Alba Calvo Cruxent
Les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides i els cascos blaus
Les operacions de manteniment de la pau de l’ONU són la representació més gran i visible de les Nacions Unides, essent una inversió col·lectiva de llarga durada en la pau, la seguretat i l’estabilitat globals. Aquestes operacions ajuden els països a navegar pel camí del conflicte a la pau, amb capacitat de desplegar tropes i policies d’arreu del món, integrant-los amb forces civils per abordar una sèrie de mandats establerts pel Consell de Seguretat i l’Assemblea General de l’ONU.
El Consell de Seguretat determina el desplegament d’una nova operació de pau de l’ONU
A mesura que un conflicte en algun indret del món es desenvolupa, empitjora o s’aproxima a la seva resolució, l’ONU participa sovint en diverses consultes per determinar la millor resposta de la comunitat internacional. Aquestes consultes involucren tots els actors rellevants de les Nacions Unides; el govern amfitrió i les parts del conflicte sobre el terreny; els Estats Membres, inclosos els Estats que poden aportar tropes i policia a una operació de pau; organitzacions regionals i altres organitzacions intergovernamentals; i altres socis externs pertinents. Durant aquesta fase inicial, el Secretari General de l’ONU sol·licita una avaluació estratègica per identificar totes les opcions possibles per a una potencial actuació de l’ONU.
Tan aviat com les condicions de seguretat ho permeten, el Secretariat sol desplegar una missió d’avaluació tècnica al país o territori on es preveu el desplegament d’una operació de pau de l’ONU. La missió d’avaluació analitza la situació general de seguretat, política, militar, humanitària i de drets humans sobre el terreny, i les seves implicacions per a una possible operació. Aquesta avaluació porta el Secretari General de l’ONU a emetre un informe al Consell de Seguretat amb possibles opcions per establir una operació de pau. Si el Consell de Seguretat determina que el desplegament d’una operació de pau de l’ONU és el pas més adequat, ho autoritzarà formalment mitjançant l’adopció d’una resolució (recordem que aquestes són legalment vinculants!). La resolució estableix el mandat i la mida de l’operació, i en detalla les tasques que s’encarregarà de realitzar.
Hi ha tres principis bàsics que continuen diferenciant les operacions de manteniment de la pau de l’ONU com a eina per mantenir la pau i la seguretat internacionals
Aquests tres principis estan interrelacionats i es reforcen mútuament:
- Consentiment de les parts
Les operacions de manteniment de la pau de l’ONU es desenvolupen amb el consentiment de les principals parts en conflicte. Això requereix un compromís de les parts amb un procés polític i pacífic. La seva acceptació d’una operació de manteniment de la pau proporciona a l’ONU la llibertat d’acció necessària, tant política com física, per dur a terme les tasques que li encomanen. Tanmateix, és important tenir en compte que això no implica ni garanteix necessàriament que també hi hagi consentiment a nivell local, sobretot si les parts principals estan dividides internament.
- Imparcialitat
La imparcialitat és fonamental per mantenir el consentiment i la cooperació de les parts principals, però no s’ha de confondre amb neutralitat o inactivitat. Les forces de pau de les Nacions Unides han de ser imparcials en els seus tractes amb les parts en conflicte, però no neutrals en l’execució del seu mandat. El fet de no mantenir-se imparcial pot soscavar la credibilitat i la legitimitat de l’operació de manteniment de la pau, i pot comportar la retirada del consentiment per a la seva presència per part d’una o més parts.
- No ús de la força excepte en defensa pròpia i defensa del mandat
Les operacions de manteniment de la pau de l’ONU no són un instrument per “imposar” la pau. No obstant això, poden utilitzar la força a nivell tàctic, amb l’autorització del Consell de Seguretat, si actuen en legítima defensa i defensa del mandat. En determinades situacions volàtils, el Consell de Seguretat ha atorgat a les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides mandats “robusts” que les autoritzaven a “utilitzar tots els mitjans necessaris” per dissuadir els intents contundents d’interrompre el procés polític, protegir els civils sota l’amenaça imminent d’atac físic i/o ajudar les autoritats nacionals a mantenir l’ordre públic. Una operació de pau de l’ONU només hauria de fer servir la força com a mesura d’últim recurs, ja que això sempre té implicacions polítiques i sovint pot donar lloc a circumstàncies imprevistes.
Mandat, constitució i finançament de les operacions de manteniment de la pau
Les forces de pau de l’ONU tenen mandats amplis i específics per cada conflicte, que es van actualitzant amb diferents freqüències en funció de com es desenvolupa cada cas. A grans trets, aquestes protegeixen els civils, prevenen activament els conflictes, ofereixen suport sobre el terreny, contribueixen a la construcció de l’estat de dret i manteniment de l’ordre, redueixen la violència, promouen els drets humans, reforcen la seguretat i habiliten les autoritats nacionals per assumir aquestes responsabilitats. Això requereix una estratègia coherent de seguretat i construcció de pau que doni suport a l’estratègia política del país o zona en conflicte. El manteniment de la pau de l’ONU ajuda els països d’acollida a ser més resilients als conflictes, assentant les bases per mantenir la pau a llarg termini, fins i tot abordant les arrels dels conflictes. Els rols i les responsabilitats de les forces de pau estan evolucionant a mesura que els mandats de manteniment de la pau es tornen més complexos i multidimensionals. Les operacions s’han desenvolupat des del simple seguiment de l’alto el foc fins al desarmament d’excombatents, el suport a eleccions lliures i justes, la minimització del risc de mines terrestres i molt més.
L’ONU no té cap exèrcit o força policial permanent (per això la considerem una organització civil!), però els Estats Membres contribueixen de manera voluntària amb personal militar i policial necessari per a cada operació de pau. Les forces de pau porten l’uniforme del seu país i només s’identifiquen com a forces de pau de l’ONU gràcies a un casc o boina blaus de l’ONU i una insígnia. És per això que, informalment, anomenem “cascos blaus” als integrants d’aquestes operacions de pau. Els agents de manteniment de la pau són personal civil, militar i policial que treballen conjuntament amb una àmplia gamma d’experiències i orígens culturals dels diferents Estats Membres participants. Les dones es despleguen a totes les àrees (policia, militar i civil) i tenen un impacte essencial en els entorns de manteniment de la pau, millorant l’eficiència general i donant suport al paper de les dones en la construcció de la pau (ja dedicarem algun número a parlar més sobre gènere i construcció de pau!).
Tot i que les decisions sobre establir, mantenir o ampliar una operació de manteniment de la pau les pren el Consell de Seguretat, el finançament d’aquestes és responsabilitat col·lectiva de tots els Estats Membres de l’ONU. Cada país està legalment obligat a pagar la seva part respectiva per al manteniment de la pau, d’acord amb les disposicions de l’Article 17 de la Carta de les Nacions Unides.
Breu recorregut històric des dels inicis fins a l’actualitat
El manteniment de la pau de les Nacions Unides va començar el 1948 quan el Consell de Seguretat va autoritzar el desplegament d’observadors militars de l’ONU a l’Orient Mitjà. El paper de la missió en qüestió era supervisar l’acord d’armistici entre Israel i els seus veïns àrabs, una operació que es va conèixer com a Organització de Supervisió de la Treva de les Nacions Unides (UNTSO). Des d’aleshores, l’ONU ha desplegat més de 70 operacions de manteniment de la pau. Al llarg dels anys, centenars de milers de personal militar, així com desenes de milers de policies i altres civils de més de 120 països han participat en les operacions de manteniment de la pau de l’ONU.
Aproximadament uns 110.000 militars, policies i civils serveixen actualment en 11 missions de manteniment de la pau, la qual cosa representa una disminució tant del personal com de les missions de manteniment de la pau si ho comparem amb dades del passat. No obstant això, aquesta reducció no indica que els reptes als quals s’enfronta l’ONU estiguin disminuint, sinó transformant. L’aparició de nous conflictes que s’estenen més enllà de les fronteres locals i regionals indica que s’espera que la demanda de missions de camp continuï sent alta i que el manteniment de la pau continuarà sent una de les tasques operatives més complexes de l’ONU.
El manteniment de la pau ha estat sempre molt dinàmic i ha anat evolucionant davant els nous reptes, però podríem dir que avui en dia ens trobem en un dels moments més crítics viscuts per a aquestes operacions, ja que la comunitat internacional expressa continua preocupació sobre la seva utilitat i legitimitat (aquest tema ja el veurem en un altre número!).
Imatge de l’entrada: Nacions Unides
