per Rosa Vila Nadal 2025 i Reis 2026
Pre_Nadal, Nadal 2025 i Reis 2026
Amb l’enllumenat de sempre, però ara més aparatós i allargassat, iniciat força abans dels calendaris d’Advent i en format competitiu municipal. Amb llums de baix consum, el que convingui per amagar les mateixes pors de sempre amb les noves realitats.
Amb les despeses extres de sempre, ara però amb preus en alça. Amb menys botigues físiques, de proximitat i amb més d’internàutiques I amb una novetat, que de fet no és tan nova. El retorn a la grip de sempre l’anunciada, a tort i a dret, com a molt contaminant i amb un pic que els entesos situen precisament a les festes de Nadal, a conseqüència de les trobades i àpats amb familiars, amics, companys de feina o d’altres activitats socials.
I aquest és precisament el tema que m’ha fet rumiar: el de la planificació dels àpats especials d’aquests dies, sobretot després d’haver rebut un mail del DAP1 que “recomana tornar a escriure les receptes en paper”, cosa que molts fèiem en un temps anterior al de l’era internet. Apuntàvem les receptes compartides o inventades en el nostre “receptari privat” on també hi enganxàvem retalls de revistes i diaris.
Tot a part dels llibres de cuina que havíem anat emmagatzemant de per vida, des de mític La Teca, heretada del meu pare.
Fins fa ben poc, hem necessitat augmentar la memòria humana amb una d’extra per guardar-hi, on sigui i per a quan sigui, l’allau d’àpats proposats des de les xarxes o des de les “cuines i cuinetes” dels diferents canals televisius, cosa que ens ha obligat a qualificar de “favoritos” dins els YouTubes, webs, blogs, instagrams, whatps, seleccionats, això sí, convençuts que el gran núvol de la xarxa que se suposa ens ha de guardar les receptes per in saeculo seaculorum i seran més eternes que cap altra eternitat, inclosa la nostra, amb DNI i contrasenya.
Paper, Paper
Per això, avui, en voler comprovar les proporcions que necessito pels canelons de cada any del meu pare, escrites per ell a mà al seu receptari, he recuperat el meu on hi havia enganxat algunes coses bàsiques del seu.
Ha estat aleshores quan he decidit actualitzar aquella llibreta d’espiral que un any per Nadal, em va regalar Caprabo. M’hi he entretingut. Prometo, primer posar-hi ordre. Pel pànic de perdre les meves receptes estrella. I recuperar les dels meus pares. Les de la iaia Isabel, no, perquè no sabia escriure però sí fer-les i explicar-me-les.
Pànic positiu
Com les recomanacions dels altres kits d’emergències, de supervivències, aquesta és pel pànic induït d’unes hipotètiques caigudes de tota mena de xarxes, de grans apagades elèctriques, inundacions. O sigui que faré cas a aquesta nova alerta que m’aconsella salvaguardar, per part meva, l’herència familiar culinària, en el format antic i amb l’advertència als fills i nets; que m’agradaria que tingués una continuïtat pràctica i fos en paper.
- Pàgina web Directo al paladar ↩︎
