per Vicenç Franco
L’essència de la humanitat en un llibre
Avui parlaré d’un diccionari. Però que ningú s’espanti i pensi que es tracta d’un compendi enciclopèdic avorrit de saber. Es tracta del més gran llibre de ficció possible: el Diccionari de mitologia grega i romana, de Pierre Grimal. Tenim la sort de disposar d’una moderna traducció al català (Edicions de 1984) realitzada per tres grans estudiosos del món clàssic, com són Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Joan Andreu Martí.
Per obrir boca, us recordaré una part (una part breu) de les aventures d’un heroi, Teseu. Crec que és la part més coneguda, però és només un episodi de la seva vida. Tampoc hem d’oblidar que totes les històries mitològiques tenen diferents versions.
Teseu, fill d’Egeu (rei d’Atenes), s’ofereix per anar voluntari fins a Creta per matar el Minotaure i acabar així amb l’obligació d’enviar, cada nou anys, set joves i set donzelles, que servien d’aliment al monstre.
[Incís: la mitologia és com una immensa muntanya de cireres: mai podràs treure només una, s’emboliquen, i així les històries mitològiques s’enllacen les unes amb les altres fins a l’infinit, i no em puc estar de recordar-vos l’origen del Minotaure, que en realitat es deia Asterió. Minos, rei de Creta, ha rebut un brau del déu del mar, Posidó, perquè el sacrifiqui en nom seu. Però el brau és tan bonic que Minos el canvia per un altre del seu ramat i Posidó, com a venjança, fa que la dona de Minos, Pasífae, s’enamori bojament del brau. Per poder tenir relacions amb l’animal, Pasífae fa que Dèdal fabriqui una vaca de fusta; amagada dins, pot practicar el sexe zoofílic que desitja. D’aquestes relacions, neix Asterió, un ésser amb cap d’home i cos de brau, que és tancat a un laberint creat pel mateix Dèdal. Aquest Dèdal és el pare d´Ícar i etc…]
Tornem a Teseu. En partir cap a Creta, rep dos jocs de veles: negres per l’anada (és un viatge funest) i blanques (que ha de posar si torna triomfador). En arribar a l’illa, Ariadna, la filla de Minos, s’enamora de Teseu. Sota la promesa de matrimoni, ella li dóna un cabdell de fil (d’aquí el fil d’Ariadna) perquè, si mata Asterió, pugui sortir del laberint.
Després de matar a cops de puny Asterió, Teseu compleix la seva promesa i embarca amb Ariadna. Però a l’illa de Naxos l’abandona, i és recollida per Dionís (el déu grec del vi, la festa i el teatre). Continua el viatge, però per algun motiu, Teseu havia oblidat de canviar les veles negres per les blanques, i en veure-les el seu pare, que l’esperava a la vora d’un penya-segat, creu que és mort i es llança al mar (que a partir de llavors porta el seu nom: Egeu).
En conclusió, no us podeu perdre aquest recull de les més fantàstiques, inversemblants i meravelloses històries creades per la imaginació humana. I qui més enllà del plaer de la lectura busqui un saber pràctic per a la vida, trobarà en els mites la millor guia per conèixer-se a si mateix, i models de comportament per imitar-los o per evitar-los. Com naturalment pensareu que exagero, confessaré un dels motius que m’ha decidit a triar aquest llibre: el 29 de setembre passat es va publicar al diari Ara una entrevista (que fàcilment trobareu a internet) al filòsof Carlos Goñi, autor del llibre Mitoterapia. El poder curativo de los mitos. El titular de l’article ho explica tot: “És molt més eficaç llegir els mites clàssics que un llibre d’autoajuda”.
