per Joan Grau Gomis
El nostre poble és com és, sobretot, per la composició del seu entorn. Aquest entorn és definit pels tres espais que el conformen: l’urbà, el forestal i l’agrícola.
A En-llaç s’ha parlat, i se’n parla abastament, de l’espai urbà i també del forestal, arran de la publicació de la Xesca Famadas, que ho explica i resumeix molt bé tot i la complexitat del tema.
Caldria doncs fer-ho també del tercer espai, l’agrícola. Jo ho puc fer, tot i que hi ha molta altra gent que també ho podria fer. Penso, però, que seria bo que ho fes algun pagès que estigués en actiu; són els que estan més a prop dels averanys que tenen a veure amb l’agricultura. Si soc jo qui en parlo, la meva serà una visió des de fora, donat que des de la jubilació he deixat de ser i de fer de pagès. No sé si sou dels que pensen que qui ha fet de pagès mai deixa de ser-ho. Vos puc assegurar que sí que es pot deixar de ser-ne; ni més ni menys que com molts de vosaltres heu deixat de fer la feina en què estàveu treballant a l’hora de la jubilació.
Abans de continuar, voldria fer esment de qui, amb molt d’encert, fa uns quants anys va definir els Tres Espais, urbà, forestal i agrícola, a l’hora de parlar d’endreçar el territori. Va ser l’arquitecte Àgapit Borràs, que els va definir amb personalitat pròpia i en convivència respectuosa dels uns envers els altres.
Dit això, és cert que l’espai agrari passa per uns moments molt delicats. No hi ha relleu a les explotacions, els pagesos cada dia són més grans i, quan es jubilen, es deixen de conrear els camps. Si es lloguen o es venen les sénies molts cops és per a altres usos no agraris o, com a molt, per tenir-hi cavalls. I si es vènen, van a parar a mans de propietaris no pagesos. Algunes terres arrendades són utilitzades per conreadors principalment com a pantalles pels seus negocis comercials; és el cas de Can Ametller a Argentona que té les terres hermes
Com a país hem lluitat i lluitarem per la nostra Sobirania, però la Sobirania Alimentària està en greu perill, i sense pagesos inserits al territori, serà més difícil aconseguir-la.
Prou demagògia; està molt bé parlar de campanyes comercials, de productes Km0, de proximitat quan, al mateix temps, estem envaïts de productes d’importació de procedència molt llunyana i de dubtosa qualitat, menystenint la producció local que és d’una qualitat i salubritat contrastada.
Tenim la sort de viure en un poble que encara té un cert equilibri en el seu entorn, però haurem de vetllar perquè això no s’estronqui. Res més.
Aquí hi estem tots emplaçats.
Salut
