per Rosa Vila
I una altra Festa de la Vellesa
Qui m’ho havia de dir aquell dia, quan amenitzant l’esmorzar de la festa de la Vellesa com a contralt de la Coral del Llaç, que n’arribaria un altre en què en seria protagonista, no pas cantant, sinó convidada com a major de setanta-cinc anys.
No recordo si en l’entremig haver fet cap declaració pública, sobre la intenció d’acceptar el convit quan me n’arribés la carta, però mira, resulta que aquest ja és el tercer any que hi assisteixo, mentre continuo fent-me les preguntes clau: quin sentit té, a les nostres modernitats, fer una festa exclusiva per a vells? I en un format tan poc diferent d’aquells d’arrel cristiana nascudes a Manresa el 1945 i copiada ràpidament per molts municipis? Una pregunta que enguany he volgut fer, cara a cara, a la Montse Cervantes, com a regidora de la gent gran .
— Per a qui es fa? La gent vella del poble, necessita cap festa?
––És una festa familiar i de veïnatge, per a tots els que vulguin venir-hi. Dels 13.033 argentonins censats, un 20% sou més grans de 65 anys (6435 homes, 6598 dones), dels quals a la festa hi són convidats els 1276 majors de 75.
––I d’aquests més majors, quants es preveu que assistiran a la festa?
––Entre homenatjats, de 75 a 105 anys, més acompanyants, més de dos-cents.
––Això vol dir que no hi aniran el gruix dels usuaris més grans del Casal de la Gent Gran, del Gimnàs terapèutic, de l’Aula d’Extensió Universitària, dels Amics del Ball, de les corals, com la del Llaç que té l’honor de comptar amb la cantaire més gran del poble amb 99 anys? Podria ser que si aquests no volen cap homenatge és perquè amb les altres activitats ja en tenen prou?
––Uns diuen que no venen perquè no s’hi veuen; altres perquè això d’anar a missa, i anar en comitiva fins a la Sala, no els agrada; altres per què l’esmorzar i l’espectacle.. que no és per ells, etc. Però han de saber que no cal que vagin a missa, ni que facin el paseillo, que és optatiu, que poden anar directes a la Sala.
––Quina seria la vigència d’aquella tradició? Per mi, el valor principal podria ser l’acompanyament que fan els joves als grans de casa, per celebrar la llarga vida entre família i veïns?
––Som conscients que la “Nova Gent Gran” és més activa, més culta, més realitzada, cosa que ens obligarà, i cada vegada més, a reiventar la festa dels grans en funció del canvi generacional. Ho hem intentat ampliant la festa d’un dia a tota una setmana d’activitats, la Setmana Gran, però no n’hi ha prou.
––Potser contemplant-hi més activitats l’intercanvi generacional, implicant, animant a entitats i col·lectius joves, la majoria dels quals ben segur que tenen avis… I algun concert de jazz, un campionat de Rumikub mixte als Casal de Joves i Grans, alguna excursió subvencionada, no sé, una oferta més variada nascuda del Consell de la Gent Gran, quan funcioni.
De manera que m’he passat dies, a part d’enfeinada en decidir quina roba em posaria, imaginant que potser el dia de la festassa d’enguany, ja podria compartir taula, copa de cava i petit espectacle, amb nous companys de les altres activitats festives o culturals (de la Biblioteca, del Centre d’Estudis, de gimnàs, de ioga o dels abonats, o no, a la temporada de teatre, música i dansa de proximitat). Però no, encara no. Per això vull deixar aquí constància d’allò que un jove madur va dir, en sentir-se observat durant la comitiva cap a la Sala: Se’ls podria aplicar allò que a les manifestacions dèiem als de la vorera que no hi participaven: No mires, únete!
Ara en català seria No ens miris, Suma’t-hi!, o digues com voldries que anéssim junts a brindar per la vida, la privada i la de poble, que hem tingut fins ara, i amb qui voldries celebrar-la mentre puguem, i si estaries disposat a fer-ho amb els que surten menys que tu de casa o només ho fan dia de l’homenatge institucional.
Doncs, sí. Aquest 21 de setembre, la meva família ha participat activament i amb orgull a la nova edició de la Festa de la Vellesa amb altres 221 argentonins més, per no trencar la tradició col·lectiva de poble. Ho he fet acompanyada de la parella (i que per molts anys!) i de dues netes que es van alternant (gràcies, nones i nen!) que ho han aguantat prou bé tot, començant per la bona reducció dels discursos d’entrada. No sé què hauran entès de l’espectacle trinqueru, al que potser li sobrava volum (no tots som sords!) i paraules (ja ens atabalem!), però, en canvi, ha guanyat amb el ritme del Rap del més jove.
Per tancar aquesta crònica, després d’agrair la novetat de la presa xocolata negra del 72% de cacau com a nova companya del croissant, faig dues noves demandes, tant o més imprescindibles:
1) que els sucs de fruita en tetrabrics siguin substituïdes per altres en envàs de vidre, i 2) que en lloc del vi de cada any (que sembla que han eliminat a demanda d’algú), i per a poder celebrar, com déu mana, la vida en gran, se’ns ofereixi, només als que vulguin i puguin, mitja copeta de cava sec: serien els dos dits de l’imprescindible per a brindar la poca o molta vitalitat com cal, mirant-nos als ulls els uns als altres. En viu i en directe.
No us diré si enguany he anat a missa o només al tros del sermó del nou mossèn, per si m’ajudava a desfer els dubtes abans que se’m cronifiquin. Però, en canvi, us aconsello la nova experiència de tancar el passeillo, amb un format diferent del dels polítics, o sigui com a un renovat cercavila infantil, a ritme de gralla i tambors, contenta de trobar-hi cada any més amics i coneguts, cosa que m’esperona per tornar-hi l’any que ve.
NOTA ALS POLÍTICS VALENTS: Tot això que demano és amb el benentès que no sigui en detriment del pressupost de serveis socials, al contrari. Ho guanyarem en els de salut, la física, l’emocional i la mental.
Fotografia d’entrada: XV Homenatge a la Vellesa de 1964 – Autor: Alfons Güell
