per Rosa Vila
Cert. Ja sé que ara toquen castanyes, panellets i, ja fora de casa, gaudir dels colors, gustos i olors de la tardor.
Però aquesta és la foto, diguem-ne amable, que m’ha vingut al cap, per contrast, per l’enuig de després d’escoltar el ple municipal d’octubre, concretament pel projecte que l’equip de govern va iniciar sobre el pla d’equipaments de la Nova Zona Esportiva d’Argentona, que preveu incloure, entre més coses, i no sé en funció de les necessitats esportives de quines franges d’argentonins, una pista de pàdel i una altra de vòlei platja, obviant novament el reiterat interès popular de grans, petits i molt grans sobre la creació de la futura piscina coberta, amb gimnàs inclòs. Tema de prioritats? O d’incapacitat per afrontar-ho? O de vots? Cal saber si s’ha consensuat el nou projecte esportiu i les seves quatre fases amb la resta del consistori, el veritable representant del poble.
El tema de fons, que, perdoneu, va molt més enllà de la foto de tardor que m’envia un amic, seria saber quines són les necessitats de la majoria d’actuals i futurs usuaris, i amb quins espais reals disposa. No s’hi val comptar amb la piscina de Cabrera, llevat que lloguin un minibús especial per usuaris argentonins, amb diverses franges horàries. I si no, posats a ser incoherents, proposo, ara que la natalitat va baixant, retallar una mica el pati de l’Escola d’Argentona per ajuntar-ho al terreny de l’actual piscina, i així convertir-la en xula, la-de-per-tot l’any, com el bàsquet o el futbol. Allà hi cabria el pàdel, el voleibol, algun minigolf i potser encara unes pistes de…
Sento ser insistent, però és que encara estic traumatitzada per l’esbroncada de la traumatòloga de l’hospital pels efectes negatius del meu no-aiguagim d’aquest estiu, recomanat com a activitat estrella per a esquenes artròsiques i genolls gastats del bon % d’argentonins que necessitàvem, necessitem i necessitarem per suplir els tres mesos d’estiu de la també no-gimnàs terapèutica municipal que, per sort, torna a funcionar. Esbroncada que no crec que la doctora vulgui minimitzar quan a la següent visita li consulti si els meus genolls i hèrnies vàries aguantarien un partidet de pàdel-sènior o de vòlei-platja-lluny-del-mar, alternats, setmana sí, setmana, no.
Temo que em recomanarà un minigolf, però elevat, a l’altura de les lumbars.
Una molt bona reflexió Rosa.
Molt d’ acord Rosa.