per Josep Famadas
“Sota l’asfalt hi ha les llambordes” diuen a esgarips les del carrer d’Àngel Guimerà que obstinades es deixen veure guanyant la partida a la matussera capa de quitrà que els varen dipositar damunt. A correcuita es va asfaltar perquè el trànsit rodat fos més còmode i per fer una concessió agradosa –s’acostaven eleccions– als veïns.
La nova calçada no va agradar gaire, colgava els “adoquins” –dèiem llavors– que ens parlaven d’una vida de pagès que encara omplia el carrer. Les llambordes de granit que s’havien fet servir vint-i-cinc anys abans, semblaven tallades totes a una mida estricta i es van anar posant d’una en una procurant que encaixessin a la perfecció, ben bé un treball artesanal. Amb una destresa que embadalia, l’operari va deixar un empedrat d’una uniformitat perfecta. D’igual manera es varen arreglar les voreres amb panots de qualitat i també els vorals amb granit.
La nova cara del carrer era magnífica, els veïns ho vam celebrar amb un dinar col·lectiu.
A la llarga es va haver d’aixecar el paviment a causa d’obres relacionades amb fuites d’aigua o amb el clavegueram, però quan es va tornar a refer, es va fer d’una manera barroera, la brigada va anar posant les llambordes sense que encaixessin bé, fins i tot, en un algun tros en sobraven. La brigada no tenia manies i de mica en mica van anar deixant part del carrer bonyegut. En conseqüència, la calçada va anar perdent la uniformitat que evocava una feina feta com cal.
Pel que sembla, si fem cas de la proposta de pressupost municipal per l’any que ve, un dels carrers a on aviat es faran obres serà el d’Àngel Guimerà, no se sap si de dalt a baix o només el primer tram, l’anomenat popularment de la Pilota.
El paviment d’asfalt i voreres d’aquest carrer presenten un aspecte deplorable, i no parlem del clavegueram, que no permet engolir l’aigua pluvial procedent de l’àrea del CAP i del carrer de Badalona, per això en cas de pluja més o menys intensa, el lloc es converteix en una mena de torrent.
Per tant, a priori hauríem d’alegrar-nos per aquesta iniciativa, no obstant no fa tanta il·lusió si tenim en compte com ha anat les obres del carrer del Dr. Samsó. A banda de les voreres més amples i els vorals més cantelluts, no és pas més bonic que abans.
En qualsevol cas el més galdós va ser la manera d’actuar de l’Ajuntament. A l’hora de presentar el projecte als veïns, tot estava dat i beneït, sense cap possibilitat que algú pogués proposar alguna rectificació.
En el carrer d’Àngel Guimerà, es pot dir que la major part de la gent hi hem viscut tota la vida, n’hi ha que literalment hi vam néixer. En tot el temps hem compartit emocions uns amb els altres, algunes de tristes, d’altres més alegres, essent el carrer molt més que l’espai per on es transita; per tots plegats és com una prolongació de la llar. Si els que ens governen volen fer obres sense el consentiment de la gent que hi viu, ve a ser com si ens volguessin arreglar casa nostra sense demanar-nos el parer.
