per Oriol Marfà Pagès
Crònica de la conferència
El passat 7 de novembre, en el marc del Servei Municipal de Promoció Econòmica (SEMPRE), l’argentoní Oriol Marfà, Dr. Enginyer Agrònom, va dictar la conferencia d’aquest títol sobre la base prèvia de la que va dictar fa vint anys també a Argentona.
En la conferencia va destacar el fet que el nostre municipi pertany des de l’any 1989 a la Denominació d’Origen Alella, que aplega actualment 31 pobles, 22 del Maresme i 9 del Vallès. També va remarcar que la vinya ha estat present en El Maresme des de temps remots i concretament en l’època romana, amb abundants vestigis arqueològics i nombroses citacions d’autors clàssics que posen de relleu la importància del vi produït en la Laietània. I, que des de finals del segle XVII fins a mitjans del XIX les estructures agràries es van anar transformant de tal manera que la vinya va esdevenir un cultiu hegemònic, arribant l’any 1890 a ocupar 11.000 ha, o sigui el 35% de tota la superfície comarcal (!). Poc després, a finals del XIX la plaga de la fil·loxera delmà la vinya maresmenca, fins al punt que l’any 1900 només restaven al Maresme 800 ha de vinya en bones condicions. A partir d’aquest fet el cultiu de la vinya va experimentar una represa mercès a la progressiva replantació de ceps amb peus americans, resistents a la fil·loxera, al moviment cooperatiu centrat en Alella i a la incorporació de noves tècniques enològiques. De manera que, malgrat les crisis degudes als excedents de vi i a la guerra civil i mundial, l’any 1955 encara hi havia al Maresme 4.500 ha de vinya de les quals 450 ha a Argentona.
La viticultura argentonina, però, no incorporà ni el moviment cooperatiu ni les noves tècniques enològiques. Això, junt a la parceria minifundista, com a règim d’explotació de les vinyes del municipi i a la dependència dels viticultors argentonins dels cellers dels grans masos (Can Cabanyes, Can Bramona, Can Calopa, Can Gallifa, Can Pins, etc,…) va fer que disminuís progressivament el cultiu de la vinya al poble fins a pràcticament desaparèixer a les primeries dels anys 80 del segle passat i que actualment només existeixin dues vinyes que ocupen unes 3 ha de superfície en el terme municipal.
No obstant l’anterior, la vocació vitivinícola d’Argentona ve avalada, encara ara, per la idoneïtat dels vessants assolellats a banda i banda de la Riera i per les bones condicions edafo-climàtiques. Tot i això, les pinedes han anat envaint el medi rural argentoní fins a ocupar actualment prop del 90% del territori no urbanitzat del municipi.
L’ocupació massiva per pinedes del medi rural argentoní comporta una transformació dràstica del paisatge respecte del que hi havia fins als any 70 del segle passat, esdevenint monotemàtic, uniforme i de baixa qualitat quant al cromatisme, la diversitat botànica i l’equilibri ecològic; també degut a la pràcticament inexistent gestió forestal i a la naturalesa piròfila dels pins, espècies resinoses, i del sotabosc que comporta un greu perill d’incendi difícilment controlable, que, cas de produir-se, faria perillar no només la massa forestal, si no les edificacions i els seus habitants.
El conferenciant, atenent a les circumstàncies exposades, preconitzà la recuperació del cultiu de la vinya en el terme municipal i va fer una proposta de distribució de les zones més favorables per a la implantació de la vinya en el medi rural argentoní, de tal manera que a mitjà termini els usos del sòl cultivable es vagin modificant i el paisatge resultant sigui de major qualitat i alhora comporti una disminució del risc d’incendi de difícil extinció, incorporant el concepte de “vinyes de foc” o “vins que apaguen foc” que actualment Catalunya lidera com a projecte per impulsar una xarxa de cellers implicats en la gestió forestal (Xarxa “Fire Wine”) que encapçala el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CCTFC). El conferenciant destacà que paral·lelament la implantació de vinyes i cellers en el territori municipal comportaria a mitjà termini beneficis i expectatives en el sector terciari i en el comerç argentoní i al mateix temps una valorització del patrimoni arquitectònic lligat a la vitivinicultura argentonina, del qual cal destacar els cellers dels grans masos i els aljubs o cisternes de vinya dels que se n’han inventariat més d’un centenar en el terme municipal.
Així mateix el conferenciant va proclamar que la inacció en el tema que ens ocupa per part de l’administració municipal, comportarà una persistència, si no augment , dels riscos derivats de l’ocupació massiva del sòl rural per les pinedes, una progressiva degradació paisatgística, una reducció de les reserves d’aigua dels aqüífers i accions no desitjades derivades d’una mala o inexistent gestió forestal. També l’augment dels efectes no desitjables inherents al caràcter periurbà del municipi contigu a una conurbació de més de 100.000 habitants com és Mataró, del que n’és exemple ja ara l’ocupació amb activitats i urbanisme il·legals de la capçalera del torrent de Vera en el Veïnat de Sant Jaume de Traià.
El conferenciant va acabar la seva exposició exhortant als responsables municipals dels actuals i futurs consistoris a actuar decididament en la direcció apuntada en bé dels argentonins i de les generacions futures.
Oriol Marfà i Pagès és Dr. Eng. Agrònom
