Pep Famadas
M’agrada
M’agrada el Museu del Càntir perquè, per començar, em fa quedar bé amb els coneguts de fora que em venen a veure i els acompanyo a visitar-lo, sempre acaben el recorregut amb elogis que m’omplen d’un cert orgull.
Cada vegada que hi entro no me’n ser estar de pensar com un atuell tan senzill –aquesta és la idea genèrica que em ve al cap– pot donar tant de joc com per compondre una instal·lació com el nostre museu.
Hi ha moltes raons, però una de ben objectiva és com està organitzada l’exposició permanent: es lleugera, gens atapeïda i estructurada en cinc àmbits que creen interès, l’objectiu didàctic és palpable. Tot un encert.
També m’agrada tota l’activitat que deriva de la institució: les exposicions temporals, l’Argillà, l’escola de ceràmica, les relacions amb altres localitats ceramistes…
Amb tot caldria una mica d’esforç per convertir-lo en un referent cultural imprescindible pels argentonins. Convindria ampliar-lo per poder aplegar en el mateix edifici les dependències administratives i les de direcció, també el taller de ceràmica. Amb més espai, la sala d’actes i la d’exposicions podrien ser més grans, i la col·lecció permanent també podria créixer amb noves adquisicions; fins i tot, es podria augmentar el contingut amb temes relacionats amb el càntir, com pot ser l’aigua i la seva gestió, les fonts…
A Argentona tenim un museu únic al món, de tota manera ha d’anar a més.
No m’agrada
No m’agrada la proposta d’emplaçar el Museu de la Pagesia a la finca de la Plaça de l’Església que l’Ajuntament va adquirir pensant en l’ampliació de Museu del Càntir.
Engegar una nova infraestructura només per donar resposta a la fal·lera d’un grup d’argentonins, és un pegat. Cal un estudi previ de per què una instal·lació d’aquesta mena.
A més, a diferencia del Museu del Càntir, que és únic, les col·leccions d’estris relacionats amb la vida pagesa abunden en el nostre país i són molt semblants. De seguida venen al cap el Museu Terra de l’Espluga del Francolí, el de Maials, l’Ecomuseu d’Horta de Sant Joan, el de Cervera o més a prop el de Castelbisbal o el de Santa Susanna, i n’hi ha d’altres En general tots han anat derivant cap a ser més aviat centres etnològics que expliquen, de manera més o menys escaient, la vida rural més enllà del treball del pagès.
No estic en contra d’aquests museus, tot al contrari, n’hi ha que és obligatori repetir la visita de tant en tant. Amb el que no estic d’acord és en què la raó per crear-lo sigui només recordar la vida d’abans, seria millor i més original mostrar el treball i l’estat del camp avui dia, no podem caure amb “que bonic era, fem un museu i ja està!”. El museu de la pagesia hauria de donar a conèixer la situació actual i també hauria de servir per animar a la gent a defensar el món pagès d’avui. És poca cosa exhibir centenars d’eines similars a les dels altres pobles si no infon a la gent una disposició efectiva de respecte i consideració pel treball del camp.
