per Gonçal Calvo Vergés
Patrick Radden Keefe, Lliçons de periodisme d’investigació en el mon de les notícies falses (fake news)
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha encetat un programa de residència internacional en aquest equipament cultural que, des que es va fundar ( un dels llegats que va deixar Pasqual Maragall com a alcalde de la capital catalana), sempre ens fa propostes per treure’ns del pensament còmode per dur-nos a reflexions sobre llocs i idees diverses amb la intenció de sacsejar-nos.
El primer convidat en aquest programa ha estat l’escriptor i periodista nortamericà Patrick Radden Keefe (PRK d’ara en endavant). El CCCB ha apostat per acollir aquest periodista d’investigació sabent que era un valor segur. Cada vegada que ha vingut a presentar els seus llibres ha rebut una gran atenció per part dels mitjans de comunicació i a Catalunya hi té un públic fidel. L’editorial Periscopi, un segell petit que s’ha fet un gran forat en el món editorial del nostre país, ha publicat els seus llibres en català situant-los moltes vegades entre els més venuts.
Patrick Radden Keefe (Massachusetts,1976) és redactor de la revista The New Yorker i el podríem enquadrar en l’anomenat periodisme d’investigació aportant una rigorositat i aprofundiment poc habitual avui en dia on en els mitjans de comunicació preval la rapidesa de la informació i no la seva veracitat. Un estil que al nostre país no s’estila….un país on els mitjans que diuen fer periodisme d’investigació es limiten a recollir informes i dades d’organismes que interessadament ho filtren amb objectiu de perjudicar a algú sense verificar cadascuna de les dades. Bona part del que escriu ho recull de testimonis directes relacionats amb els fets. PRK és dels que passa anys documentant-se abans de publicar res, buscant dades del tema que vol tractar fins a tenir la certesa del escriurà o exposarà és veritat. Els seus llibres tenen al final un bon gruix de planes on ell cita les fonts de la informació que facilita, una manera hàbil de donar veracitat als seus textos sense haver d’interrompre la seva lectura amb apunts a peu de pàgina. El prestigi que ha assolit aquest autor, i la confiança que li tenen els seus editors, li dona una avantatge en el món actual i que ell sap aprofitar bé …explica que es pot prendre el tems que cregui necessari per escriure els seu articles al The New Yorker o els seus llibres d’investigació.
Una de les moltes habilitats de PRK és que el que pot semblar un tema feixuc i enrevessat l’acaba convertint en una espècie de thriller, allò que en dèiem novel·les de lladres i serenos, que es llegeix des de la primera línia amb devoció sense parar.
Periscopi ha publicat en català ¨No digues res¨ (2020), ¨L’Imperi del Dolor¨ (2021) , ¨Canalles¨ (2023) i ¨Caps de Serp¨( 2024). Fem una breu introducció de cadascun d’ells.
¨No Diguis Res¨ ens situa al conflicte d’Irlanda del Nord i les protagonistes són dues germanes que militen a l’organització IRA i que desenvolupa a partir del segrest i l’assassinat de la mare vídua de deu fills Jean McConville. PRK es centre en el funcionament intern de l’IRA i gairebé no toca la violència britànica sobre el territori nord-irlandès provocada per l’altra sector, defensor de la sobirania del Regne Unit. Relata com la violència devasta tothom física i psíquicament i en aquestes tipus organitzacions no et pots fiar de ningú, un punt clau que ja ens apunta el títol del llibre, i que a casa ho resumíem amb la frase ¨no digues res, que tot se sap¨. Un dels personatges que en surt més mal parat és Gerry Adams, que ha estat líder de l’organització política irlandesa Sinn Féin. Disney Plus està preparant una sèrie basada en aquest llibre, el més venut dels produïts per Radden Keefe.
¨L’Imperi del Dolor¨ s’endinsa en l’efecte devastador que ha tingut l’analgèsic contra el dolor crònic i agut OxyContin en la societat nortamericana, provocant addiccions i milers de morts. Ho fa explicant com la farmacèutica Purdue Pharma, propietat de la família Sackler, se les empesca per rebre autorització per posar al mercat aquest opiaci fent creure que no crea addicció. El resultat va ser que milers de ciutadans van quedar enganxats a l’OxyContin provocant milers de morts. Les demandes contra la farmacèutica ¨Purdue Pharma¨ encara estan vives als jutjats després d’estar condemnats a pagar milions de dòlars en compensació per a les víctimes i les administracions. Els seus perjudicis no s’han acabat amb el control ferm de la distribució de l’OxyContin ja que la dificultat de trobar-ne ha estat aprofitat pels càrtels mexicans per introduir al mercat el fentanil, un altre opiaci que supleix la mancança del medicament i augmenta els que ja van quedar enganxats a l’OxyContin.
Per als que vulguin aprofundir en tot aquest procés poden mirar la sèrie produïda per Disney Plus ¨Dopesick¨ basada en una investigació en aquest cas feta per Beth Macy, amb resultats molt semblants als que descriu PRK al seu llibre. L’actor Michael Keaton porta el pes de la sèrie amb una actuació molt destacada. Netflix també ha fet una altra sèrie sobre l’origen de la crisi dels opiacis als Estats Units ¨Painkiller¨, on PRK en va fer l’assessorament.
¨Canalles¨ és potser el més diferent dels seus llibres ja que és un recull de relats publicats al The New Yorker¨ on explica el que ell presenta com històries verídiques sobre estafadors, assassins, rebels i malfactors. Són dotze articles on presenta diverses investigacions com ara la d’estafadors que venien ampolles de vi històriques que suposadament formaven part tanmateix de la bodega privada del tercer president nortamericà Thomas Jefferson , el d’una família de la delinqüència dels Països Baixos que és delatada per un dels seus membres o de com van poder detenir el capo de la droga mexicà Chapo Guzman.
¨Caps de Serp¨ és l’últim llibre de PRK publicat per Periscopi però està escrit al 2009 i l’editorial aprofita la tirada de l’autor nortamericà per recuperar obra anterior. En aquest cas, PRK s’endinsa en les màfies xineses d’immigració i descriu el violent Chinatown dels any 80 i 90 del segle passat a través d’una honorable ciutadana xinesa, que era qui en tenia el control.
Durant la seva residència al CCCB, Patrick Radden Keefe ha organitzat diverses conferències i ha fet diversos col·loquis amb escolars. El CCCB ho tot té enregistrat i són accessibles entrant al seu web https://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/patrick-radden-keefe/236826…
Jo vaig poder assistir a la que va tenir com a convidada la periodista d’investigació filipina Patricia Evangelista i que conduïda per PRK va servir per exposar els riscos d’exercir el periodisme crític en un context polític que amenaça la llibertat d’expressió. El seu llibre SomePeopleNeedKilling: A Memoir of Murder in My Country (Random House, 2023) Evangelista relata amb detall la seva recerca sobre els assassinats extrajudicials que es van dur a terme entre el 2016 i el 2022 sota el mandat del president de les Filipines Rodrigo Duterte. Segons van informar al final d’aquesta xerrada, aquest llibre s’està traduint al català i el publicaran l’any que ve. Posa la pell de gallina escoltar Evangelista quan explica els mètodes expeditius i criminals que va servir l’estat filipí pel que ells definien com una croada contra la droga, saltant-se qualsevol respecte als drets humans o a l’estat de dret. Uns mètodes que poden semblar llunyants però que, potser d’alguna manera més sibil·lina, també apliquen alguns estats europeus…no hem d’anar tant lluny.
Al final de la conferència no em vaig poder estar que Patrick Radden Keefe em firmés el meu exemplar de “Canalles” que estava llegint aleshores…..en una breu conversa em va anticipar que està treballant en una investigació sobre els baixos fons a la Gran Bretanya relacionats amb organitzacions d’origen rus.
