per Josep Arenas Ponsa
La Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha arribat a la conclusió de que “l’administració pública catalana no respon degudament a les necessitats dels ciutadans”. Ras i curt. Aquesta ha estat la conclusió genèrica del seu informe corresponent a l’any 2025. Considera que l’Administració pública a Catalunya “té mancances estructurals que l’aboquen a un estat de tensió permanent, alenteixen els seus serveis i li impedeixen de dur a terme les transformacions profundes necessàries”.
L’informe, recentment presentat, bat tots els rècords anteriors en quant a nombre de queixes presentades (13.646) que han donat lloc a 25 mil actuacions. Especialment són dedicades a Serveis socials, Sanitat, Habitatge, atenció a la Infància i adolescència, Educació, i a Transport i mobilitat, en un any de gran caos al servei de Rodalies. No us vull aclaparar amb les xifres. En tot cas, es desprèn que son moltes les coses que convé corregir i cal afrontar reformes de pes i el més aviat possible.
Conscient que les accions pertinents no són de tipus conjuntural, sinó estructural, la Síndica reclama “un gran acord de país que impliqui tots els actors polítics, socials i institucionals”. Coincideixo a creure que les solucions passen per l’establiment de complicitats, ja que la feina que queda per fer és enorme.
A nivell d’Argentona, la Defensora del Vilatà, Elsa Flores, segons el darrer informe que ha publicat, va rebre, el 2024, un total de 17 queixes respecte l’actuació administració municipal. És palès, doncs, que aquesta institució, “que té per finalitat vetllar per la defensa i reconeixement dels drets de la ciutadania en les seves relacions amb l’Ajuntament”, es encara poc utilitzada pels vilatans.
Si la Síndica de Greuges de Catalunya ha estat capaç de promocionar la pràctica del dret a la queixa i, com a conseqüència de la creixent participació de la ciutadania, ha pogut emetre els diagnòstics i unes recomanacions de solucions a l’administració pública catalana, crec que, a nivell de la nostra vila, és possible donar una major vitalitat i participació en la interrelació entre els vilatans i la Defensora.
Cal remarcar, finalment, que, tant a nivell català com a nivell local d’Argentona, no hi ha gaire tradició de grans acords transversals i, en canvi, abunda més el xoc entre rivals. Però si de debò som conscients de les deficiències dels serveis públics i aspirem a resoldre-les, potser no hi ha més remei que sumar forces. Abans, però, haurem de donar la cara per manifestar les nostres queixes. No n’hi ha prou en publicar fotos anònimes en xarxes i flyers.
Millorar els serveis es possible, de la ma de la desburocratització. Ajudant els ciutadans en els seus tràmits. Fent vàlida la coordinació interadministrativa i treballant per la suficiència i millora de la qualitat dels serveis. Queixar-nos, doncs, no solament és el nostre dret; és gairebé una obligació ciutadana. Si volem transformar l’Administració, caldrà aprendre a fer-ho.
