Darreres entrades

Sobre les tenebres

Views: 50

per Marta Subirana

Fa poc he rellegit la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres (1899) i he tornat a veure Apocalypse now (1979), la pel·lícula de Francis Ford Coppola inspirada en la novel·la.

Dues històries que recreen literàriament dos fets separats per més de cent anys: de la dominació colonial belga de la zona del riu Congo a la intervenció dels Estats Units a la guerra del Vietnam. Un segle i mig de distància, dos continents diferents, però el mateix rerefons: la brutalitat de l’ésser humà, orgullós d’anomenar-se civilitzat, i alhora incapaç de sostreure’s la crueltat de l’instint salvatge, tan aviat com perd la capa protectora de la civilització i s’enfronta al perill i a les forces tel·lúriques de la natura, al cor de les tenebres.

La por, la fragilitat, l’instint de supervivència es cristal·litzen en una crueltat ferotge, que anul·la qualsevol condicionament moral. Por al que ens és desconegut, que instintivament menyspreem i alhora percebem com una amenaça a la còmoda societat que només pertany a alguns privilegiats. Però també una pulsió fosca, incomprensible i misteriosa, que atrau i empeny cap a una aventura terrible que només pot desembocar en l’horror. Les tenebres del cor.

No puc evitar relacionar les esgarrifoses descripcions dels indígenes de la selva africana, forçats a treballar fins a caure literalment morts, o les imatges dels vietnamites bombardejats sense pietat pels militars dels helicòpters nord-americans, amb la progressiva deshumanització dels presoners dels camps nazis, que va facilitar la seva aniquilació. Només la consideració dels éssers humans com a bèsties brutes, ensalvatgides, podia despertar tanta repulsió (i tanta por) per permetre una maldat tan extrema. O el silenci vergonyós i incomprensible de la població propera als camps, que forçosament havia de tenir notícia del que succeïa a l’altra banda dels filferros espinosos.

No fa pensar massa, tot plegat, en allò que darrerament hem vist i estem veient, protegits per les pantalles del televisor, per exemple, a Gaza?

I què ens diu de la nostra reacció davant dels nostres veïns de ciutat, de barri, de carrer, arribats d’altres terres i costums fugint de la seva precarietat, de les seves tenebres? Rebuig, menyspreu, però també molta indiferència, que deixen a la vista les tenebres dels nostres cors civilitzats.

També us pot interessar:

redacció

Som un digital cultural que intentarà difondre les activitats culturals que es facin a Argentona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

*