per Rosa Vila
M’agrada remenar, conservar i revisar paperots adormits, públics o mig privats per, algun dia fer-los ressuscitar i, ja amb cara neta i ment clara, compartir-los, com ara que aprofito una bona nova: l’avinentesa cultural de la represa de les activitats de l’històric Cine-Club d’Argentona.
Un fet que cal valorar i agrair com a una nova gesta del voluntariat, com aquesta, que ens permet unir passat amb present, amb intenció d’encarar un futur incert, tot incidint en alguns dels valors guanyats i que no voldríem perdre. Un d’ells el de l’associacionisme. Un altre, el de l’esperit crític.
Una història propera de Cine Fòrums
El paperot que he tret del calaix avui, 22 de febrer 2016, i que m’ha fet recular és un article d’en Joan Jubany, publicat el 4 d’agost de 1971 a “l’Especial-4” de “El Correo Catalán”.
Es titulava El Film Ideal Club, de Mataró amb un subtítol donde se reúnen auténticos amantes del cine. En el moment de l’article, el Cineclub de Mataró ja portava catorze anys d’existència, i 200 films projectats, era quan se n’encarregaven dos dels socis actius de la Junta Directiva, Antoni Segarra i Ramon Ramis.
La història del Film Ideal Club de Mataró, havia començat el 25 de novembre de 1957, quan durant una setmana de divulgació cinematogràfica, un grup reduït d’aficionats va saber aprofitar l’èxit de la moguda per a organitzar sessions de cine fòrum. La primera, seria el febrer següent, en una primera etapa, anunciada com a provisional per no estar encara legalitzat com a associació, i fins a principis de 1963, dependents de la parròquia pel que fa al local de projecció de les pel·lícules, el Foment, -i per les classificades com a 3R màxim 4-, fins a obtenir independència jurídica.
Tenien uns 170 socis amb una quota de 25 pessetes mensuals. En aquell moment no hi havia subvencions, ni públiques ni privades excepte per a l’esport i les festes tradicionals. S’hi buscava un públic popular. No anava dirigit a intel·lectuals.
Es programava considerant el cinema com una activitat majoritària. El presentador anava més enllà dels aspectes tècnics o estètics del film, perquè es volia fomentar debat sobre la problemàtica de cada pel·lícula, també les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques que plantejava l’autor i els personatges. Volien provocar la reflexió.
Es programava per cicles: de directors, ideologies, per a joves i escolars, i s’editava un butlletí en paper pels no especialitzats en cinema.
Certament, també va viure crisis de subsistència, amb les corresponents dificultats de gestió, com devien viure tots els altres cineclubs d’arreu.
Aquell article acabava així:
Estàvem federats, però també mantenien una relació estreta i de col·laboració amb altres cineclubs, com els d’Argentona, Arenys, Premià i Arbúcies.
I la història, la dels cineclubs, continua. I emociona poder reviure en un format nou aquella història que a molts ens va deixar petxa més enllà del cine comercial, i ens ha fet com som.
Per això i per a les noves generacions dels nostres joves ara agraïm que es pugui recuperar i actualitzar aquell Cine-club del Casal del Carrer Gran, gràcies al voluntariat de la junta actual formada per Jaume Buera, Antoni Segarra, Montserrat Rodó, Mercè Boixet, Gustavo Martínez, Maribel Gómez, Gonçal Calvo, Isabel Arenas, Lídia Tur i David Gimenez. Formant part de la Federació Catalana de Cineclubs, cosa que permetrà l’accés gratuït al fons de la Filmoteca i llogar pel·lícules amb els corresponents drets de projecció a les productores. De tot, se’n donarà visibilitat a les diferents xarxes, i se’n crearà una secció per seguir-ne, tant l’activitat com els nous projectes, a aquest digital cultural En-Llaç.
Bona feina i llarga vida als nous reptes cinèfils!
