per Rosa Vila
Joana Raspall deia, “escric pel sol desig d’acostar, fer entendre a fons i fer estimar les petites coses que ens envolten”.
Llegeixo això al PETIT SÀPIENS d’abril del 2025, dedicat a la poesia. I molt especialment a una creadora que s’estimava moltíssim els infants: Joana Raspall. Va néixer el 1913, i de ben petita ja va mostrar que entre les paraules es trobava ‘com un peix a l’aigua’. Havia guanyat el primer premi literari a setze anys. Escrivia sempre en català, tot i que aleshores la dictadura de Primo de Rivera perseguia la nostra llengua sense descans.
Quan va arribar la Segona República, va estar molt contenta amb els canvis que li permetrien acostar la cultura a tothom, sobretot als nens i nenes més desfavorits. Durant la Guerra Civil posterior va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, i va salvar un camió carregat de llibres molt antics i valuosos, durant la dictadura de Franco, quan estava prohibit ensenyar el català, ella ho feia d’amagat, a casa seva i va continuar escrivint, però no ho va poder publicar. “Com que volia apropar la poesia a la mainada, li encantava visitar escoles per conversar amb les nenes i els nens. Pensava que llegir i escriure versos ajuda a entendre millor els sentiments i a expressar-los.”
La seva poesia és molt delicada i propera. Per saber-ne més, li demano a la bibliotecària de capçalera, els llibres que tingui de poemes per a infants.
En llegeixo tres i me n’emporto a casa, el que porta d’un DVD amb poemes llegits per ella de gran, il·lustrats per Pere Cabaret. Ens el mirem, la neta de sis anys i jo. Paraules activades amb dibuixos que la captiven. Tot un descobriment. Tant per a ella com per a mi. És la nostra manera petita de preparar-nos pel Dia del Llibre i la Rosa
ELS LLIBRES Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.