per Margarita Marzo Gascón
Aquesta “ciutat de les palmeres” és Mataró. “Tampoc n’hi ha tantes”, li vaig comentar a l’autor, però em va demostrar el contrari repassant les del Passeig Marítim, les de la Via Europa, els exemplars esparsos a diferents llocs de la ciutat, i encara les que hi ha a nombrosos patis interiors de les cases senyorials, visibles només per uns quants privilegiats.
No són les palmeres, però, les protagonistes d’aquesta novel·la. La protagonista és la pròpia ciutat; barris, carrers, places, racons emblemàtics, edificis i monuments i també la seva gent: mataronins de la crosta, amb noms i cognoms –a vegades reals, a vegades inventats- i mataronins anònims de la perifèria.
Climent s’ha “patejat” la seva ciutat de punta a punta i ens l’ofereix amb una mirada sorneguera i irònica. S’ha dit que aquesta novel·la pretén ser un mirall on els mataronins puguin veure reflectida la Iluro actual perquè les coses, a força de veure-les, se’ns tornen invisibles. Com diu el narrador i també personatge rellevant del relat, “el paisatge d’una ciutat possiblement està construït per l’atenció, no és allò que hi ha sinó allò en què ens fixem, i segurament per això mateix és diferent per a cada persona”.
Les interessants i divertides reflexions sobre llocs, gent i atmosferes ens arriben per mitjà d’una trama novel.lesca que relliga les múltiples capes que hi ha en l’obra: l’intent de definir què és l’ànima d’una ciutat; descobrir si Mataró en té o no, d’ànima; quin seria el tret distintiu de Mataró respecte a altres ciutats del seu rang; la dissecció del seu teixit urbà i humà; digressions històriques; grandeses i capgrossades; sucoses anècdotes … i tot això ens és servit a través de les converses entre un estrafolari i misteriós personatge, Simó Cabot i Serra i el narrador, a qui el primer lliura un opuscle titulat precisament “La ciutat de les palmeres” perquè miri de publicar-lo.
L’autor vol deixar clar ja des de la citació de Lawrence Durrell que encapçala el llibre que “els personatges d’aquesta novel·la, i també la personalitat del narrador són imaginaris. Només la ciutat és real”. Però realitat i ficció, els personatges reals i els inventats es barregen de manera que, mentre llegim, creiem reconèixer tal o tal altre persona, cosa que aporta un plus de diversió a la lectura.
Marcel Proust va escriure que “el veritable viatge de descoberta no consisteix a buscar nous paisatges sinó a mirar-los amb ulls nous”. Això és el que, en definitiva, és aquest llibre: una visió nova i molt personal de Mataró no exempta de crítiques i retrets que són els d’algú que s’estima la seva ciutat i la voldria millor.
La ciutat de les palmeres – Salvador Climent
Voliana Edicions, 2025