per Montse Rodó Montamat
Riccardino és la novel·la que tanca la saga del comissari Montalbano. L’autor sicilià va escriure durant quasi trenta anys sobre aquest personatge geniüt i gurmet, però el 2005 va voler posar -hi punt i final i va lliurar la novel·la a la seva editora italiana per publicar-la en un futur indefinit; podia ser que Camilleri es repensés i tornés a escriure una nova investigació de Salvo Montalbano.
Camilleri mor el 2019 i el llibre es publica el 2020. És, per tant, el brillant testament literari d’un dels autors més llegits del segle XX, on demostra la seva genialitat al barrejar realitat i ficció en una picada d’ullet sorprenent per acomiadar-se.
Malgrat ser, com és natural, un cas d’investigació d’homicidi —l’assassinat d’un dels quatre amics d’una colla tan i tan ben avinguda que ho comparteixen tot, fins i tot coses que no s’haurien de compartir—, el rerefons de la novel·la són les discrepàncies entre el personatge Montalbano i l’autor. La impossibilitat de decidir sobre la seva vida i la competència deslleial que li fa el Montalbano televisiu porten a l’extrem el malestar existencial del comissari més sorrut de la negra mediterrània.
Recomano Riccardino sobretot perquè m’ho he passat molt bé llegint-la. Però també per la magnífica traducció que n’ha fet en Pau Vidal. Aprofito per avançar que, amb motiu del centenari d’Andrea Camilleri, aquesta edició de les Jornades de Traducció que es faran a Argentona el 28 de maig, Pau Vidal ens explicarà les dificultats de traduir els divertits girs lingüístics de la col·lecció Montalbano.
Si sou fans, com jo, de la sèrie televisiva, però tampoc heu llegit les novel·les, comenceu pel final: llegiu Riccardino i passareu una bona estona.
RICCARDINO
Andrea Camilleri
Trad. Pau Vidal Col·lecció El Balancí. Edicions 62