per Raquel Romero
Segons Henri Cartier-Bresson, “Fotografiar és col·locar el cap, l’ull i el cor en un mateix eix” Aquesta frase, m’ha acompanyat durant tot el meu camí fotogràfic, com sinó.
Vaig començar a disparar en format analògic als 16 anys, gairebé sense adonar-me que aquella càmera seria molt més que un objecte durant tota la meva vida, esdevindria el meu refugi, teràpia, la meva veu. Amb els anys, la formació, la mirada, i una innata inquietud per immortalitzar petits grans moments, han donat sentit a la manera com veig el món, a poder compartir l’emoció d’instants únics.
Si visiteu el meu Instagram @rakelfoto no és només un recull d’imatges; és el reflex d’una manera d’estimar el món i les persones que l’habiten, les llums suaus, els detalls fugissers, les persones que estimo, les emocions que no es poden explicar amb paraules , tot això és el que busco capturar.
Cada fotografia és un instant de veritat, una petita pausa dins el soroll quotidià.
Per a mi, la fotografia és connexió. Amb la natura, amb les persones, amb mi mateixa. És una manera de recordar-me que la bellesa és a tot arreu, només cal aprendre a mirar-la. I si, a través d’una imatge, puc fer que algú s’aturi un moment i senti… ja haurà valgut la pena.
També hi ha molt d’amor en aquesta passió. Amor per la llum del matí, pels ulls que expliquen històries, per les escenes quotidianes que sovint passen desapercebudes. He après que no calen grans escenaris per capturar la màgia: de vegades, la trobes en una mirada discreta, en un gest espontani, en un raig de llum que entra per la finestra.
La càmera m’ha donat la llibertat d’expressar-me quan no trobava paraules, en els moments més difícils i també en els més plens d’amor. I, amb el temps, s’ha convertit en una companya de viatge, fidel i silenciosa. Gràcies a ella he après a mirar-me per dins, i també a escoltar la història dels altres des d’un lloc profund i respectuós.
Crec que fer fotos és, una manera d’estimar. I si una sola de les meves imatges ha pogut despertar una emoció en algú, fer-lo sentir vist, reconegut o simplement acompanyat, llavors, objectiu complert!
