per Jesús Andrés – Llibreria de la Imatge
La pel·lícula “Hamnet” és una obra delicada i profundament emotiva que aposta per un relat íntim, allunyat del biopic clàssic, per endinsar-se en el dol, la memòria i la força dels vincles familiars. Inspirada en la novel·la de Maggie O’Farrell, el film situa el focus no tant en la figura de William Shakespeare, sinó en Agnes, la seva esposa, i en la ferida que deixa la mort del seu fill Hamnet.
Ambientada a l’Anglaterra del segle XVI, la pel·lícula construeix una atmosfera on el temps sembla dilatar-se. La narració avança de manera fragmentada, combinant records, presagis i silencis, un recurs que remet directament a l’estructura del llibre i que reforça la vivència emocional dels personatges. El relat no busca explicar-ho tot, sinó fer sentir, confiant en la força de les imatges i de les mirades.
Un dels elements més destacats del film és la representació d’Agnes, una dona connectada amb la natura, amb un coneixement gairebé intuïtiu del món i de les emocions humanes. Aquesta dimensió, molt present a la novel·la, es tradueix visualment a través de plans oberts del paisatge, de l’ús de la llum natural i d’una posada en escena que associa el personatge amb herbes, animals i espais oberts. Agnes esdevé així el veritable centre emocional de la història.
La mort d’Hamnet, causada per la pesta segons es relata al llibre, és mostrada al film amb contenció i respecte. No hi ha espectacularització del sofriment; al contrari, la pel·lícula opta per mostrar les conseqüències del dolor: el buit a la casa, el silenci, la desconnexió entre els membres de la família. Aquest tractament del dol, lent i profund, és un dels punts més potents de l’obra.
La relació entre Hamnet i la seva germana bessona, Judith, també ocupa un espai rellevant, subratllant la idea de pèrdua compartida i de vincles invisibles. A través d’ella, el film explora com el trauma es manifesta de maneres diferents segons l’edat i la sensibilitat de cada persona, un aspecte que dialoga directament amb els temes centrals de la novel·la.
La figura de Shakespeare apareix més aviat com una presència absent. La seva estada a Londres contrasta amb la quotidianitat rural de la família, i aquesta distància afegeix una capa de tensió emocional a la història. La connexió entre la mort del fill i la futura escriptura de Hamlet se suggereix de manera subtil, sense explicitacions, confiant en la intel·ligència de l’espectador i en la càrrega simbòlica del nom compartit.
En conjunt, “Hamnet” és una pel·lícula sensible, pausada i emocionalment intensa, que trasllada amb èxit l’esperit de la novel·la al llenguatge cinematogràfic. És una obra que parla de la pèrdua, però també de l’amor, de la resistència i de la manera com les històries —literàries o vitals— neixen sovint del dolor. Un film que convida a mirar, escoltar i sentir, més que no pas a entendre-ho tot racionalment.
Fitxa tècnica:
Direcció: Chloé Zhao
Any d’estrena: 2026
Idioma: Anglès
Repartiment: Jessie Buckley, Paul Mescal, Jacobi Jupe, Joe Alwyn
Durada: 125 min.
Gènere: Drama
Qualificació: +12 anys
També us pot interessar:
- Qui és la directora Chloé Zhao?
- The cinema of Chloé Zhao: El tipus de cinema que fa
- Chloé Zhao parla d’ella i de la pel·lícula a The Interview el pòdcast del diari the New York Times.
- L’actriu Jessie Buckley, l’actor Paul Mescal i la directora parlen de com van fer una escena de Hamnet
