per Maribel Gómez Hernández
El fotollibre
El passat mes d’octubre, el Disseny Hub Barcelona (DHub) inaugurava l’exposició Colita. Antifémina que recuperava l’obra més contundent i política de la Isabel Steva Hernández, Colita, creada conjuntament amb l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Dues artistes i intel·lectuals que van formar part del grup de dones que, a finals del franquisme, es van atrevir a trencar el silenci fent ús de l’art com a eina de transformació social.
La mostra, comissariada per Francesc Polop (director de l’Arxiu Colita), es podia visitar fins al 25 de gener i ha servit per reivindicar i reeditar el primer fotollibre feminista de la Transició. Publicat per primera vegada l’any 1977, va ser retirat poc temps després perquè va ser considerat subversiu i, ara, cinquanta anys més tard, les imatges de Colita i els textos de la Capmany tornen a interpel·lar-nos amb una força que no ha perdut vigència.
L’exposició ha reunit 145 fotografies de les 172 que formaven part del llibre original, algunes de les quals mai s’havien mostrat al públic, que permeten fer una lectura amb profunditat del relat i generen un diàleg entre fotografia i memòria.
La idea d’aquest llibre neix l’any 1976 quan les dues intel·lectuals decideixen bastir un document que exposi amb una essencial integritat la vida de les dones en un país que comença a despertar després la dictadura. La fotògrafa selecciona imatges acumulades en el seu arxiu que havia capturat al carrer i que mostren realitats que habitualment no exhibien. Escenes que ofereixen una mirada que permeti veure les dones rere la vellesa ocultada o la religió, l’explotació laboral o el matrimoni, la prostitució o els estereotips…
Un llibre de deu capítols, deu arguments, deu ferides obertes que es mostren a partir d’una selecció d’imatges «que ens aporten el coneixement de la dona, que mai ens és revelat en la tòpica imatgeria feminal».
Un llibre incòmode per aquella època que, publicat l’any 1977 amb una tirada de 3.000 exemplars, va desaparèixer del mercat un cop es va destituir l’editor Ángel Sánchez-Gijón. L’obra va ser retirada del mercat i els exemplars restants van ser destruïts. Antifémina va sobreviure durant dècades gràcies a uns pocs exemplars conservats de forma dispersa fins al 2021, quan l’Ajuntament de Barcelona, l’editorial Terranova i l’Arxiu Colita van impulsar una reedició exhaurida ràpidament que n’ha permès una de nova coincidint ara amb l’exposició al DHub.
Lluny de ser un document que rememori un temps passat, l’obra de la Colita i la Capmany ens escomet directament mostrant davant el mirall del present aspectes com la cosificació, la pressió estètica de la imatge, la invisibilitat de la vellesa femenina, la prostitució o l’autoritat del patriarcat. Assumptes que continuen sent plenament actuals perquè, com deia M. Aurèlia Capmany, «no hi ha res més estimulant, més corrosiu, més revolucionari que la realitat».
L’esperit crític impregna cada imatge. La fotografia, directa i humana, denuncia sense artificis i els textos de Capmany, irònics i intel·ligents, potencien el relat de Colita i l’acompanyen oferint una veu que completa la narrativa.
Fotografia de l’entrada: Entrando en el mar. Sitges, 1966 © Archivo Colita Fotografia
