per Rosa Vila
L’Aixernador, com a centre d’art i cultura (no l’antic espai natural de la banda dreta de la Riera), va néixer l’agost de 1983, amb una voluntat sociocultural, a iniciativa d’en Joan Pannon i Josep Masó i es va ubicar en el casalot del número 62 del carrer Gran.
Som molts els que vàrem poder gaudir la intensa activitat cultural durant els anys de la primera etapa, després comandada per en Pannon en solitari fins que, amb motiu de la llei d’associacions de 1986 es va constituir en la societat “l’Aixernador-Centre Cultural”, presidida per en Francesc Rodón Brecons acompanyat d’una junta formada per Victòria Casanovas, Joaquim Ripoll, Margarida Colomer, Josep González-Agàpito entre altres, que intensificaria la tasca cultural iniciada tres anys abans amb mostres i exposicions de diferents disciplines, homenatges, taules rodones, debats, presentacions de llibres i exposicions d’artistes locals i del Maresme.
D’aquesta manera l’entitat es consolidaria com a veritable Centre Cultural comarcal, el primer i segurament l’únic a Argentona amb seu pròpia estable. Fins que va tancar portes el desembre de 1992. Després d’anys de funcionar com a arxiu, biblioteca, hemeroteca i sala d’art, es va morir o, com va dir Francesc Rodón en aquell moment en un acte públic “en plena vida i activitat l’Aixernador, no va morir! Més aviat, la seva mort, va ser un assassinat, a causa de la insensibilitat i la inculturalització irracional dels polítics de torn”.
Posteriorment, en Joan Pannon, el novembre de 1997 va fer la primera de les tres donacions. Serien les primeres 47 obres, entre pintures i escultures del fons, més tot l’arxiu documental de l’Aixernador. Hi va haver una segona remesa el novembre del 2006 amb obres propietat de Joan Pannon; i encara una tercera el juliol del 2022, que és quan, en el document de donació, i per mutu acord de les parts, per a la gestió es crea en seu notarial la “Comissió Municipal del Fons d’Art Joan Pannon-L’Aixernador”, formada pel Joan Pannon i en cas de defunció el seu fill Francesc i per altres persones de lliure elecció, actualment en Josep Serra i l’Oriol Marfà. Aquesta comissió és, doncs , actualment la que té l’encàrrec de gestionar les obres donades a l’Ajuntament d’Argentona, o sigui al poble, amb el compromís que ser mostrades als argentonins, cosa que es fa ara i en un lloc inèdit.
L’exposició, inaugurada dijous passat al vestíbul de la Sala, ens permetrà gaudir d’algunes de les obres d’artistes d’èpoques i estils diversos que han dormit durant massa temps en solitari. Ara, fent-se companyia, ompliran les parets del vestíbul i pis de sota d’un espai municipal, amb una il·luminació de moment provisional i en horari limitat, el de l’hora prèvia als espectacles programats a La Sala, per a grans com la temporada de teatre, música i dansa, i per a menuts, els de les escoles i els espectadors de Xarxa, segurament més gent que la que, espontàniament, entraria en una sala d’art.
Això, mentre no tornem a disposar d’una autèntica sala d’exposicions i/o de difusió de les arts plàstiques, com la rescatada Casa Gòtica, o com la de l’Aixernador de finals del segle passat, que, mirant-ho en perspectiva, no tingué res a envejar a les sales d’art, comercials o públiques, que proliferaren al Mataró dels anys 80 i 90, com l’Abast, la Tertre, el Museu, Ca l’Arenas, entre altres, on els amants de l’art vàrem descobrir la majoria dels pintors ara exposats a casa nostra.
I un vell desig compartit
Esperem no haver-nos de moure massa anys més dins l’actual provisionalitat cultural pública, com bé es va afanyar a reivindicar el mateix Pannon durant la inauguració oficial, després d’agrair a tots els que han fet possible poder gaudir, amb propis i forans, la primera de les remeses de “Tot el Fons d’Art Joan Pannon-Aixernador” després de vint-i-vuit anys i el pas de diversos consistoris.
Paraules que els assistents vàrem aplaudir. Com també, almenys jo, vaig agrair poder fer-ho en vida del donant, com caldria fer en tota mena de reconeixements i d’homenatges. I en aquest cas, per tractar-se d’una persona amant de l’art, fidel i compromesa amb la cultura. La Cultura entesa en el seu sentit més ampli. També com a patrimoni històric local.
