per Joan Grau i Gomis
Parlar de l’entorn, com faig de vegades, és ni més ni menys parlar de la manera que l’he viscut i de com el veig ara.
Per aquestes dates, tan a prop de la Festa Major, es mouen moltes coses perquè arriba la gran festa, la Festa Major d’Estiu, i em ve a la memòria com eren les festes majors anys enrere, concretament a les acaballes de la dictadura I l’arribada de la democràcia. El record que en tinc d’aquesta època és de la lluita per recuperar les llibertats que havien estat aixafades per un règim feixista.
Les reivindicacions del moment eren de tota mena: socials, sindicals, polítiques … Al nostre poble una, que potser va ser la més emblemàtica, va ser la recuperació del Carrer Gran com un carrer per caminar i passejar. En aquell temps el carrer gran era ni més ni menys que la carretera comarcal 1415. Aquest fet provocava tota mena de problemes I accidents i va causar la mort de dues persones del poble que estaven parlant a la vorera. Aleshores, la fita va ser poder tallar el pas dels vehicles, almenys durant la Festa Major d’estiu, I fer palès que calia treure d’una vegada la carretera del mig del poble. Per aconseguir-ho les tres entitats del Casal: L’Associació de Veïns, el Llaç d’Amistat I el Cine-Club vam proposar i aconseguir que l’Ajuntament del moment ens autoritzés organitzar els actes del dia 5 d’agost. En aquesta jornada festiva I reivindicativa, la Unió de Pagesos també va ser convidada a participar
Sí, un sindicat pagès es va afegir com una entitat més a les entitats del Casal I va ajudar a organitzar els diferents actes de festa major del dia 5 d’agost del 1977 amb el lema “La festa que vessa pels carrers”. Es van organitzar tota mena d’activitats, jocs per la mainada, escacs, cercavila amb tractors, gegants i el ball a la plaça. L’acte més rellevant va ser el sopar al Carrer Gran on la gent va menjar mongetes seques amb botifarrada i amanida. El sopar es va fer a unes taules muntades per tot el Carrer Gran que estaven sobre un jaç de palla. Com a pagès el gaudi va ser doble perquè alhora que pagès també era ciutadà del poble i gaudia de la Festa Major. Passejàvem petits I grans dalt dels tractors que dies abans havien estat a les carreteres per reivindicar els drets sindicals dels pagesos i recuperar la dignitat del treball a la terra.
Així doncs, la reflexió que em faig recordant aquest fet és que quan un poble celebra la seva festa major, també hi ha de ser present el caràcter reivindicatiu, perquè de motius n’hi ha més que suficients.
Que tingueu una bona Festa Major de Sant Domingo!
