Per Glòria Farrés Famadas
Publicada el 1937, Joventut sense Déu és una novel·la d’Ödön von Horváth (1901-1938), un dels escriptors alemanys més lúcids a l’hora de retratar la deriva moral de la societat germànica durant l’ascens del nazisme. L’obra explora el conflicte entre la consciència individual i la ideologia totalitària a través del desconcert d’un professor de secundària que observa amb una gran inquietud la deshumanització creixent dels seus alumnes adoctrinats en un pensament autoritari que menysprea els principis morals més bàsics.
La novel·la està narrada en primera persona pel professor, que si bé no s’identifica amb la ideologia dominant, té por de desafiar-la obertament, de lluitar tot sol contra l’esperit del seu temps: «Em sap greu, però què pot fer una sola persona contra tothom?». Ens mostra sense concessions com l’educació pot ser una eina tant per a la llibertat com per a la manipulació, i posa en evidència el perill d’una joventut educada en la violència i el dogmatisme. L’obra explora els dubtes i les pors inicials del professor i la seva evolució: quan un dels seus alumnes és assassinat durant un campament militar, es veu atrapat en un procés judicial que posa a prova definitivament els seus principis ètics.
Horváth, que a més de narrador fou un gran dramaturg, utilitza un estil concís i directe, amb diàlegs ràpids i una prosa despullada d’ornaments, que accentua la tensió narrativa i transmet l’angoixa del protagonista. La novel·la no només és un testimoni crític de la societat alemanya dels anys trenta, sinó que és alhora una reflexió atemporal sobre la responsabilitat de l’educador, el poder de la paraula i la necessitat de mantenir la consciència crítica davant la barbàrie.
Tot i que les autoritats alemanyes van prohibir el llibre i van ordenar confiscar-ne tots els exemplars, no van poder evitar que la novel·la es convertís en un èxit immediat i es traduís al francès, l’anglès, el txec, el polonès i el neerlandès. Horvath, que va morir a 37 anys a causa d’un accident fortuït ─en una forta tempesta als camps Elisis de París li va caure una gran branca al cap─, no va saber com de premonitòria era la seva obra. Avui dia es manté com una obra fonamental per entendre els perills del conformisme i la importància de preservar la consciència crítica enfront dels totalitarismes.
Joventut sense Déu
Ödön von Horvath
Traducció d’Anna Soler Horta
Pròleg de Ramon Farrés
Editorial Fonoll
170 pàgines
