per Montserrat Rodó
El primer home, Albert Camus a Els Imprescindibles de la Biblioteca
El dimarts 10 de desembre vam poder assistir a un nou capítol de la tertúlia literària Els imprescindibles, conduïda per Glòria Farrés a la Biblioteca Municipal .
Per aquesta ocasió es va proposar la lectura d’El primer home d’Albert Camus. Albert Camus va ser un escriptor i filòsof nascut el 1913 a Algèria i mort el 1960, només tres anys després que li fos concedit el Premi Nobel de Literatura. Quan va morir, en un terrible accident de cotxe, Camus portava a sobre el manuscrit d’El primer home, encara inacabat (deia que volia fer una novel·la total, tan extensa com Guerra i Pau de Tolstoi), ple d’anotacions i de correccions. Van entregar el manuscrit a la seva vídua que, assessorada per l’editor, el va guardar en un calaix. Trenta-cinc anys després, la seva filla Catherine Camus el va rescatar i decidí publicar-lo.
El primer home narra els orígens, la infantesa i l’adolescència d’en Jacques, alter ego de Camus, orfe de pare, que havia mort a la Primera Gran Guerra a 27 anys. El nen creix en una família pobra i analfabeta originària de Maó per línia materna. L’àvia, severa i autoritària, és qui aguanta la família. La mare, bonica i dolça però gairebé sorda i amb certa deficiència cognitiva, que només calla i treballa netejant les cases dels altres, i a la que Jacques/Albert estima per sobre de tot i de tothom. Monsieur Bermain, el mestre que el protegeix i educa perquè pugui anar a l’institut i no pas a treballar, com pertoca als altres orfes de guerra. Amics com en Pierre i tota la colla de nens, amb qui juga feliç a prop del mar, sense ser conscient de la seva pobresa. En Didier, que li obre els ulls a un altre món. I sempre, la recerca del pare perdut.
Retrats meravellosos de personatges entranyables, que configuren una obra extraordinària, i que, a més a més, ofereix la possibilitat d’intuir com és el procés de creació literària gràcies a les omissions, anotacions de la filla i pensaments al final de l’edició.
Un llibre del tot recomanable, que sempre val la pena tenir a l’abast per poder rellegir l’escriptura clara i alhora profunda d’Albert Camus.
El trobareu editat per Raig Verd, traduït per Anna Casasses.
Us adjuntem també un documental de la cadena francesa France24 que parla de l’escriptor.
