Per Mite Ferrer-Fàbregas
De bon principi encurioseix que un escriptor nascut a Mostar de pare rus i mare croata gosi escriure sobre la ciutat màgica. Quan burxes una mica més, resulta que va ser professor universitari ensenyant literatura francesa i literatures eslaves a Zagreb, a la Sorbona i a altres llocs. Sembla ser, però, que el Mediterrani el corprèn i hi dedica diversos textos, entre ells L’altra Venècia que és un encàrrec que li fa l’Ajuntament de la ciutat per tal que expliqui el que hi veu. El resultat és un llibre breu, de capítols curts acabats en reproduccions històriques de gravats en coure de la ciutat. Cada apartat el dedica a un element que podríem dir complementari de la gran majestat de Venècia.
Raffaele La Capria, autor del pròleg, parla que és una “poètica de l’observació basada en l’acostament” o d’una “èpica de la descripció meticulosa”. Ens explica la història i com són els pals que fan de fonaments, de com canvien de nom segons la forma, del seu manteniment, d’on han vingut. També descriu les postes i sortides de sol, d’on cal anar segons l’època de l’any, dels seus matisos. Dels ponts i els seus sorolls, dels jardins, de les males herbes en els murs, del color del rovell dels ferros, dels diferents pans que s’hi han fet i encara es fan, de les tavernes, dels sobrants de ceràmica que feien servir per als fonaments… Com diu la Glòria Farrés, mostra capes com un geòleg o arqueòleg del que hi ha per sota, de la seva història i rescata paraules perdudes moltes vegades de la mà dels menestrals ja vells que encara hi viuen.
L’altra Venècia és un llibre diferent, fàcil de llegir, que mostra una altra manera de visitar la ciutat però lluny de la nostàlgia. Fa venir ganes d’anar o tornar a Venècia però amb esperit obert: buscant-hi els racons i les coses petites ben lluny, a ser possible, de la gentada i del soroll.
