per Mite Ferrer Fàbregas
“Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
Com a penyora santa duré jo el teu record.”
Fragment de Lo pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera
No és casualitat que Melcior Comes, escriptor mallorquí, copiï les paraules del gran poeta per donar títol al seu llibre. A Mallorca, la terra impura, és on transcorren gran part de les històries d’aquesta novel·la. Es tracta d’una cruïlla de personatges que van obrint portes a noves intrigues a través de més de cinc-centes pàgines. El protagonista és un jove despistat, un escriptor que malviu del món editorial. Foragitat de casa per la seva dona, amb un fill, Comes ens el descriu com a maldestre i força perdut.
La narració comença amb la proposta que se li fa de reescriure les memòries de la Dora Bonnin a partir d’uns diaris i documents que va deixar abans de morir. Aquesta dona, cantant i artista, també va estar casada amb un prohom mallorquí, l’Higini Verdera, propietari d’una gran fàbrica de sabates. La casualitat fa que el nostre protagonista hagi estat molt amic de la infantesa amb un fill d’Higini i Dora, en Leo Verdera de qui ha perdut el rastre.
Per aplegar dades i testimonis l’escriptor deixa Barcelona i es desplaça a Mallorca on hi ha la seva família. Veiem una gran diversitat de personatges dins la constel·lació dels Verdera que van esdevenint el centre d’atenció principal amb trets de thriller a la mallorquina. Comas domina el temps, les històries, l’evolució dels personatges com un gran mestre amb humor i ironia. L’exploració interior del nostre protagonista que va evolucionant a trompades, va paral·lela a la seva relació tumultuosa de vegades però fidel amb en Leo Verdera.
Una història de maduració personal, de presa de decisions difícils, de moral d’una època tèrbola, d’egocentrisme dels poderosos i de fuita dels qui hi han trencat lligams. Novel·la entretinguda, ben escrita, que ha guanyat molts premis i que se t’endú perquè en vols saber la trama. La teniu a la biblioteca, val la pena.
