El tauler i les peces

Amb aquest article iniciem una sèrie de cursos dedicats a aquells que desitgen introduir-se al fascinant món dels escacs, dedicats a l’explicació de les regles bàsiques del joc, que hem anomenat “Curs d’iniciació”. Per aquells que ja coneixen una mica més del joc, també publicarem dues seccions més , una dedicada a la tàctica, on introduirem els elements fonamentals de la tàctica escaquista, i un altre d’obertures, on examinarem les regles bàsiques de l’estratègia a l’inici de la partida.

Els escacs es juguen sobre un tauler quadriculat amb 8 caselles per cada costat, de colors alternativament clars i foscos. Tot i que poden ser de diferents colors, reben generalment el nom de caselles blanques i negres. N’hi ha un total de 64, la meitat de cada color.

Per començar la partida, el tauler es col·loca entre els dos jugadors, de manera que la cantonada que queda a la dreta de cada jugador sigui blanca.

La figura següent mostra un tauler i la forma correcta de col·locar-lo, suposant que un dels jugadors es troba a la part de dalt i l’altre a la de baix.

Sobre el tauler es col·loquen les peces, que són les mateixes per a cada jugador, tot i que de diferent color. Les d’un bàndol es diuen peces blanques, de color clar, generalment grogues o blanques. Les de l’altre bàndol són les peces negres, de color fosc, generalment negres o marrons. Les peces que cada jugador té al començar la partida són les següents:

En començar la partida les peces es col·loquen com es mostra a la figura:

És costum que els diagrames d’escacs que apareixen publicats a llibres i revistes, les blanques estiguin a la part de baix i les negres a la de dalt. És a dir, que veiem el tauler mirant des del costat de les blanques. Això no és particularment important, però sí que hem de tenir en compte que el quadre de la cantonada inferior dreta sigui blanc, i que la dama de cada bàndol estigui col·locada al centre, en una casella del seu mateix color.

Introducció a la notació de les jugades:

Per poder anotar i reproduir partides, s’utilitza un sistema que després veurem amb més detall, però on cada casella té una clau similar al joc d’enfonsar vaixells. Si veiem amb detall les imatges anteriors, sobretot la del tauler buit, veurem que cada grup horitzontal de caselles (files) començant per la primera més a prop de les blanques, tenen un número que va del ‘1’ al ‘8’. I cada grup vertical de caselles (columnes) està indicada amb una lletra, de la ‘a’ a la ‘h’, començant per l’esquerra.

D’aquesta forma, cada casella té una combinació de lletra i número diferent a la resta. Per exemple, a la figura següent el rei blanc ocupa la posició e4. Sabries dir a quina casella es troba el rei negre?

Per nomenar una fila sencera n’hi ha prou amb el seu número, per exemple, la fila 2 és on es troben tots els peons a l’inici de la partida. Per a les columnes només cal indicar la lletra, per exemple, els reis sempre comencen a la columna ‘e’.

Regles fonamentals en la col·locació del tauler i les peces:

La casella blanca de la cantonada ha de quedar a la dreta del jugador.
Els peons es col·loquen ocupant la segona fila del tauler més propera a cada jugador. La resta de les peces van darrera, a la primera fila.
El rei i la dama es col·loquen junts a les caselles centrals, de manera que la dama blanca quedi a la casella blanca i la dama negra a la casella negra.
Al costat del rei i la dam van els alfils. Cada un ocupa una casella de diferent color.
Als extrems del tauler es col·loquen les torres, i entre aquestes i els alfils van els cavalls.

Curs d’iniciació a la tàctica

El doble atac (I)

És possible que hagis sentit parlar de la tàctica i l’estratègia relacionades amb les partides d’escacs, encara que no acabis de tenir clares les diferències entre una i l’altra. Doncs bé, una forma simple d’explicar-ho seria dir que l’estratègia té relació amb els plans i els objectius que un prepara al llarg de la partida, mentre que la tàctica es refereix a un moment concret, una maniobra que en un moment determinat ens permet aconseguir algun avantatge en una o vàries jugades. En aquest curs, ens concentrarem en l’estudi de la tàctica i els recursos que permeten alterar de manera ràpida l’equilibri de la partida.

El nostre estudi comença per l’element tàctic més simple per guanyar material: el doble atac. Quan ataquem dues peces de l’enemic a la vegada, difícilment aquest aconsegueix evitar totes les amenaces en una sola jugada. En el fons, gairebé totes les maniobres tàctiques que permeten guanyar material es basen en un atac doble.

En aquesta posició, el cavall blanc ataca al mateix temps al rei i a la dama negres. No hi ha manera d’evitar les dues amenaces simultàniament. Les negres estan en posició d’escac, han de moure el seu rei i, aleshores, el cavall blanc podrà capturar la dama.

Exemples com aquest són molt freqüents, fins i tot poden donar-se casos on s’estiguin atacant tres o més peces al mateix temps.

No sempre una de les peces atacades ha de ser el rei. Per exemple, al diagrama següent, el cavall blanc ataca a la vegada la dama i la torre adversàries, i juguin com juguin les negres, acabaran perdent una d’elles.

En aquests casos, donant-se el fet que una de les peces atacades no sigui el rei, permet alguna possibilitat d’elecció al bàndol atacat que, generalment, preferirà perdre la peça menys valuosa (tot i que en circumstàncies especials l’elecció pot ser una altra).

La posició següent és molt similar a l’anterior, amb l’única diferència que la torre blanca ara es troba a la casella d1, fet que dona a les negres la possibilitat de no moure la seva dama, sinó la torre, jugant 1…, Td8, i les blanques no poden capturar la dama, doncs si 2.Cxb6?, Txd1++. D’aquesta manera les negres aconsegueixen evitar la pèrdua de material.

Entre bons jugadors, l’avantatge d’un peó , si no existeix cap circumstància que tingui major importància, acostuma a ser suficient per guanyar la partida.

A tots els exemples que hem vist, la peça que feia l’atac doble era el cavall, però qualsevol altre peça pot realitzar aquest tipus d’atac, i la dama és la que té més facilitat per fer-ho.

Al diagrama següent, la dama blanca està atacant a la mateixa vegada a totes les peces negres, set en total. Aquest és un cas extrem que demostra la gran força d’aquesta peça i la seva capacitat per realitzar atacs en vàries direccions.

Un altre factor important és el valor de la peça que realitza el doble atac. Quan és més gran que el de les peces atacades, l’atac perd efectivitat, ja que, en ocasions, l’adversari pot defensar una de les peces atacades amb l’altra.

Per exemple, a la posició següent, la dama blanca ataca l’alfil i la torre negres, però aquest bàndol pot protegir una de les seves peces movent l’altra. Per exemple, mitjançant 1…, Tc4 o 1…, Tg6 o, fins i tot, 1…, Af3, les blanques no aconsegueixen res amb el seu atac. En canvi, al diagrama anterior, el del cavall que atacava torre i dama, no importa quina de les peces defensin (de fet, totes dues ja estaven protegides) perquè qualsevol peça que capturi compensa el valor de la pèrdua del cavall.

Segons això, doncs, els atacs dobles més efectius seran els de peó, tot i que amb la seva poca mobilitat no són gaire freqüents. Els de cavall, una peça amb menys valor que la torre, la dama pi el rei, són també força efectius.

Aquesta posició mostra un doble atac de peó sobre dues peces adversàries. A les negres no els hi serveix de res que estiguin ben defensades, ja que en no poder apartar totes dues alhora, hauran de perdre una d’elles a canvi de només un peó.

En canvi, en aquesta posició el doble atac que la torre blanca realitza sobre les dues peces negres no causa gaires problemes al rival, donat que l’alfil està defensat per un peó i n’hi ha prou amb moure el cavall a una casella segura per evitar el perill.

Per acabar, proposarem un exercici on haurem de triar quin és el doble atac més efectiu. El diagrama final planteja a les blanques un problema, ja que tenen l’oportunitat de realitzar diversos atacs dobles. Alguns són efectius i comporten un guany de material, però d’altres, al contrari, no aporten cap benefici. Prova de trobar-los. Com a pista, direm que només n’hi ha dos que siguin prou avantatjós.