per Alba Calvo Cruxent
Fa uns quants números parlàvem de la naturalesa de l’organització de les Nacions Unides, i vam comentar breument que existeix el sistema de Nacions Unides, que va més enllà de l’organització principal. En aquest número veurem en detall què és el sistema de Nacions Unides, com es diferencia de l’organització principal, per què està format, etc. Això ens permetrà tenir un millor esquema mental de tot el que gira entorn de l’ONU quan llegim o sentim notícies als mitjans de comunicació.
El sistema de les Nacions Unides és un grup d’entitats interconnectades que inclou les mateixes Nacions Unides, però també les agències especialitzades de l’ONU, les operacions de manteniment de la pau de l’ONU, els fons i programes de l’ONU i altres organismes relacionats, cadascun dels quals té la seva pròpia àrea de treball, mandat, estructura, lideratge i mecanisme de finançament. L’ONU coordina el seu treball amb aquestes entitats separades del sistema de les Nacions Unides, que cooperen amb l’organització principal per ajudar-la a assolir els seus objectius.
Les entitats del sistema de l’ONU poden establir normes internacionals sobre diversos assumptes; proporcionar assistència humanitària i de desenvolupament a les poblacions necessitades; supervisar les situacions de drets humans; adoptar sancions; i establir missions de manteniment de la pau, entre altres activitats. N’hi ha de diversos tipus, amb característiques diferents:
Fons i programes
Al llarg de la seva història, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha establert diversos programes i fons amb propòsits específics per abordar preocupacions humanitàries i de desenvolupament particulars. Aquests es financen mitjançant contribucions voluntàries en lloc de quotes obligatòries. Aquests organismes solen informar a l’Assemblea General de la seva feina, reptes i progrés a través d’una junta executiva.
Alguns exemples de fons i programes són:
- Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF)
- Programa Mundial d’Aliments (PMA)
- Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)
- Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA)
- Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA)
Organismes especialitzats
Els organismes especialitzats són organitzacions internacionals autònomes que treballen amb les Nacions Unides i que es relacionen amb l’organització mitjançant acords negociats. Alguns existien abans de la Primera Guerra Mundial i estaven associats amb la Societat de Nacions, d’altres es van crear gairebé simultàniament amb les Nacions Unides, i d’altres posteriorment. Aquests treballen amb les Nacions Unides i entre si a través del mecanisme de coordinació del Consell Econòmic i Social i la Junta dels Caps Executius per a la Coordinació. Són organitzacions intergovernamentals legalment independents amb el seu propi mandat, constitució, normes, filiació i pressupostos.
Alguns exemples d’organismes especialitzats són:
- Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)
- Unió Postal Universal (UPU)
- Organització Mundial de la Salut (OMS)
- Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO)
- Banc Mundial
Organitzacions relacionades
Algunes organitzacions tenen una relació amb les Nacions Unides definida per un acord diferent dels acords entre els organismes especialitzats i les Nacions Unides. Aquestes són part del sistema de Nacions Unides, però no es consideren entitats directament relacionades i tenen mandats molt específics fora del mandat general de l’organització.
Alguns exemples d’organitzacions relacionades són:
- Organització Internacional per a les Migracions (OIM),
- Cort Penal Internacional (CPI)
- Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA)
- Organització Mundial del Comerç (OMC)
Altres entitats i organismes
Algunes entitats del sistema de Nacions Unides no corresponen a cap categoria anterior, ja que no son fons o programes, però tampoc es consideren organismes independents, sinó que tenen una naturalesa més vinculada a l’organització. Entre aquests, hi trobem els diversos instituts d’investigació, recerca i formació independents.
Alguns exemples d’altres entitats i organismes són:
- Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)
- ONU Dones
- Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA)
- Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA)
- Institut de les Nacions Unides per la Investigació sobre el Desarmament (UNIDIR)
- Institut de les Nacions Unides per la Formació Professional i Investigacions (UNITAR)
La Carta de les Nacions Unides exigeix que cada estat membre de les Nacions Unides contribueixi a les despeses de l’organització. Cada organisme es finança mitjançant contribucions obligatòries o voluntàries dels membres de les Nacions Unides (o una combinació d’ambdues). Les contribucions obligatòries són quotes, el pagament de les quals és una obligació legal acceptada per un país quan esdevé membre. El pressupost regular de les Nacions Unides, les operacions de manteniment de la pau i els organismes especialitzats de les Nacions Unides es financen mitjançant contribucions obligatòries. Les contribucions voluntàries financen els fons, programes i altres entitats de les Nacions Unides.
Entendre la naturalesa del sistema de les Nacions Unides ens ajuda a interpretar els canvis que experimenten diverses entitats. Per exemple, la retirada dels Estats Units de l’Organització Mundial de la Salut o del Consell de Drets Humans, o la decisió de deixar de finançar l’UNRWA, no implica una sortida de les Nacions Unides, sinó simplement de l’entitat específica afectada. És crucial reconèixer que aquest sistema està format per diverses entitats, algunes percebudes com polititzades per determinats governs nacionals, fet que pot portar alguns països a optar per no participar en agències com l’ONU Dones, el Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic o altres iniciatives similars.
