per Alba Calvo Cruxent
Resolució 2803 del Consell de Seguritat sobre Gaza: implicacions i controversia
El passat 17 de novembre, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar la resolució 2803 sobre Gaza, durant una reunió en la qual es debatia “la situació a l’Orient Mitjà, inclosa la qüestió Palestina”. Hi van participar els 15 estats membres actuals del Consell, i la resolució va passar amb 13 vots a favor, cap en contra, i dues abstencions de la Xina i Rússia. A grans trets, la resolució atorga autoritat legal a una iniciativa liderada pels Estats Units destinada a reconstruir Gaza (també anomenada pla de pau per Gaza de Donald Trump).
La resolució inclou disposicions que atorguen als Estats Units i a altres autoritats per gestionar i proporcionar seguretat a Gaza, amb un mandat que duraria fins a finals del 2027. També assigna autoritat administrativa a un òrgan de govern transitori, el “Comitè de Pau”, encarregat de liderar la reconstrucció i recuperació econòmica de Gaza. És probable que Donald Trump encapçali aquest comitè, després de declaracions que ha fet ell mateix. A més a més, el text autoritza la creació d’una Força Internacional d’Estabilització (ISF, sigles en anglès) que treballaria amb Israel i Egipte i la policia palestina per ajudar a assegurar les zones frontereres i desmilitaritzar la Franja de Gaza. L’ISF també treballaria en el “desmantellament permanent d’armes de grups armats no estatals”, protegint civils i assegurant corredors d’ajuda humanitària. La resolució autoritza la força a “utilitzar totes les mesures necessàries per dur a terme el seu mandat”.
Finalment, a diferència dels esborranys anteriors, l’última versió esmenta un possible futur estat palestí. Un cop l’Autoritat Palestina hagi dut a terme les reformes sol·licitades i la reconstrucció de Gaza estigui en marxa, “finalment es podrien donar les condicions per a un camí creïble cap a l’autodeterminació i l’estat palestins”, diu la resolució.
Segons alguns experts com Richard Gowan, director de l’ONU a l’International Crisis Group, “és una situació en què tothom hi guanya. Una victòria diplomàtica per a Trump, tot i que es reconeix la rellevància contínua de l’ONU”. No obstant això, quina és la visió real dels actors implicats en aquest conflicte i en les negociacions?
En primer lloc, els ambaixadors de Rússia i la Xina davant l’ONU, que es van abstenir durant la votació, es van queixar que la resolució no dona a l’ONU un paper clar en el futur de Gaza.
Per altra banda, l’Autoritat Palestina va emetre un comunicat acollint l’adopció de la resolució, i anunciant la seva disposició a cooperar amb totes les parts per a la seva implementació. Hamàs, en canvi, ha rebutjat la resolució al·legant que no accepta el desarmament i afirmant que aquesta no compleix els drets i les demandes dels palestins, i que pretén imposar una tutela internacional no desitjada per la població a l’enclavament. Segons el grup, “assignar tasques i funcions a la força internacional dins de la Franja de Gaza, inclòs el desarmament de la resistència, la despulla de la seva neutralitat i la converteix en una part del conflicte a favor de l’ocupació”.
La resolució tampoc ha fet el pes a Israel perquè fa referència a una futura possibilitat d’estat per als palestins. Concretament, el text de la resolució diu que “finalment es poden donar les condicions per a un camí creïble cap a l’autodeterminació i l’estat palestins” un cop l’Autoritat Palestina hagi dut a terme un programa de reforma i la reurbanització de Gaza hagi avançat. Aquest llenguatge va molestar al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que va dir que Israel continuava oposant-se a un estat palestí i es va comprometre a desmilitaritzar Gaza “de la manera fàcil o la difícil”. Encara pitjors van ser les paraules del ministre de Seguretat Nacional israelià, Itamar Ben-Gvir, que també va rebutjar la mesura, demanant l’assassinat de funcionaris de l’Autoritat Palestina en el cas que l’ONU donés suport a l’estat palestí.
Ara que coneixem els fonaments de la resolució, entrem-hi una mica més endins.
Francesca Albanese, la “Relatora Especial de Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats des del 1967” ha expressat greu preocupació per l’adopció de la resolució, advertint que va en contra del dret palestí a l’autodeterminació, consolida la presència il·legal d’Israel al territori palestí ocupat, incloent-hi les polítiques i pràctiques il·legals en curs, i per tant corre el risc de legitimar la violència massiva activa. Al·lega que malgrat els horrors dels darrers dos anys i la clara jurisprudència de la Cort Internacional de Justícia (CIJ), el Consell ha optat per no basar la seva resposta en el mateix corpus legal que està obligat a defensar: el dret internacional dels drets humans, inclòs el dret a l’autodeterminació, el dret que regula l’ús de la força, el dret internacional humanitari i la Carta de les Nacions Unides.
Segons la Relatora, “el mandat se centra gairebé exclusivament a desarmar els grups armats palestins sense fer res per acabar amb la causa fonamental de la violència: el setge il·legal, l’ocupació, la segregació racial i l’apartheid, i la neteja ètnica per part d’Israel”. A més, assenyala la ironia de què l’administració escollida sigui presidida per Trump, qui ha sigut part activa en aquest conflicte, proporcionant suport militar, econòmic i diplomàtic a Israel. Albanese també ha advertit que, malauradament, alguns estats ja han utilitzat el pla com a “vàlvula de pressió política” per suspendre les negociacions sobre sancions i altres mesures concretes necessàries per aturar les violacions greus sobre terreny.
Altres analistes consideren que els Estats Units estan intentant aprofitar el seu poder al Consell per impulsar una resolució que sembli legitimar una nova forma d’ocupació, invocant els precedents catastròfics de l’Iraq i Kosovo. La resolució, així com el pla que avala, no està ancorada en un marc jurídic internacional, sinó que crea un ordre paral·lel basat en normes basades en la seguretat i el control estranger.
En adoptar aquesta resolució, el Consell de Seguretat actuaria en contravenció directa de les normes fonamentals del dret internacional i soscavaria greument la credibilitat del sistema jurídic internacional. Per exemple, la CIJ va reafirmar l’octubre de 2025 que Israel té l’obligació, com a potència ocupant en virtut del Dret Internacional Humanitari (DIH), d’acceptar i facilitar incondicionalment els programes d’ajuda humanitària d’organitzacions humanitàries imparcials, i no pot limitar aquestes obligacions per motius de seguretat. No obstant això, la resolució 2803 contradiu aquesta sentència de la CIJ en exigir que l’ajuda humanitària es lliuri en coordinació amb el Comitè de Pau, determinant qui pot proporcionar assistència i qui la pot rebre.
La resolució no reconeix ni estableix mesures per a la realització incondicional i ràpida del dret inalienable legal i vinculant del poble palestí a l’autodeterminació, tal com demanen l’Opinió Consultiva de la CIJ del 2024 i la Resolució 10/24 de l’Assemblea General, sinó que presenta l’autodeterminació com una “aspiració del poble palestí”, condicionada al redisseny i reforma de Gaza avaluats per actors externs. Finalment, la resolució tampoc fa referència a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, consolidant la fragmentació del poble palestí a tot el Territori Palestí Ocupat, ni al dret al retorn dels refugiats palestins.
En resum, tot i que la resolució es va aprovar, les incerteses persisteixen. Els atacs aeris israelians continuen a Gaza i la violència persisteix a Cisjordània i a altres llocs. Després d’analitzar detingudament el contingut de la resolució, podem considerar que l’aprovació d’aquesta posa de manifest el desequilibri de poder sobre Gaza a favor d’Israel, i regionalment, sobre l’Orient Mitjà a favor dels Estats Units.
Haurem de veure com es desenvolupen els fets a partir d’aquesta resolució. El que sabem de moment és que, malgrat l’alto el foc que va entrar en vigor el 10 d’octubre, Israel ha continuat duent a terme atacs mortals a Gaza gairebé diàriament i restringint l’ajuda humanitària. El més essencial és que tots els estats facin el possible per vetllar pel dret internacional i la legitimitat del sistema jurídic en conjunt, treballin per sancionar aquells actors que cometen accions en contra del DIH, i recordar que qualsevol pla per a Gaza ha d’estar centrat en l’agència palestina, l’autodeterminació i la descolonització del territori.
