per Rosa Vila
Cap un nou vocabulari: La ginòpia mèdica
Una de les coses bones que anem aprenent de les grans crisis que s’han succeït d’un temps ençà és que ens permet enriquir el nostre vocabulari quotidià. Entre molts altres, tenim els termes: pandèmia, xarxes energètiques, aranzels, guerra comercial, geopolítica, trumpisme, DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts), AEMET (font oficial d’alertes), reserves d’aigua, apagada general, evacuació preventiva, moment zero de les energètiques, kits de supervivència, circuits termodinàmics, dicasteri, fumata, conclave cardenalici (del llatí cum clave).
I ara, a part de l’actualització dels termes oblidats com resiliència, vulnerabilitat o victimologia, hem d’aprendre el significat d’un de nou: la Ginòpia mèdica (miopia o ceguesa envers tot allò mèdic femení), que, si voleu celebrar-ho, és el 28 de maig de cada any, conegut des de fa temps com “El Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones”. Es va institucionalitzar per visibilitzar, denunciar i reclamar un dels drets fonamentals en medicina: “reconèixer i integrar plenament les diferències biològiques i experiències específiques de les dones, deixant enrere la visió androcèntrica predominant”, com diu Helena Casadevall.
Aquesta investigadora, (www.helenacasadevall.com), coordinadora de projectes científics i mentora a Women in Global Health, treballa dins l’anomenada Ginòmica mèdica “per trencar la tendència a invisibilitzar les dones en la recerca, el diagnòstic i el tractament mèdic”, com passa en els assajos clínics que durant dècades s’han fet majoritàriament amb homes, o com els que, en la investigació amb animals, han exclòs les rates femelles, de manera que, per la consegüent comercialització de molts medicaments, no s’ha tingut en compte el metabolisme de les dones, ni tampoc el risc dels efectes secundaris en la població femenina.
Un altre exemple el tenim en les malalties cardiovasculars, primera causa de mort entre dones, “encara avui infradiagnosticades”; com en l’excés de medicació en les etapes més vitals de la dona; o quan es tapen els dolors i malestars de les dones amb psicofàrmacs, que a Espanya representa un 85% d’elles.
Acaba la doctora Casadevall afirmant que “la ginòpia mèdica no és només un problema científic: és una qüestió de drets, els d’un sistema que permet que això succeeixi. Perpetuar aquesta ignorància es pot considerar violència estructural. Cal una mirada que posi al centre tant la biologia, com la psicologia i les condicions de vida de les dones.
Perquè ignorar-ho pot costar vides.
