per Rosa Vila
CARTA OBERTA A MARY ANNE MACLEOD TRUMP
Estimada Mary Anne,
Fa uns mesos, en rebre per xarxes un retrat teu amb el teu fill, suposo que motivat pels seus primers decrets com a re-president, ja em vas caure bé com a mare, tot i ser de classes socials oposades. El motiu? El peu de foto on fies tota una declaració de principis sobre el teu fill Donald: “Sí, és un idiota, amb zero sentit comú i sense destreses socials. Però és el meu fill. Espero que mai entri en política. Seria un desastre.”
Em presento: em dic Rosa, soc mare, àvia i neta d’immigrants; estic a punt de fer setanta-set anys; i en fa quaranta-cinc que visc a Argentona, comarca del Maresme, Catalonia, Spain. O sigui que formo part del grup dels grans i més grans del meu poble que actualment suposem el 10% del total d’argentonins. Si més no, a afectes de vots.
Dic això per justificar que, després de rebre el whaps adjunt, pensi massa sovint en tu, de mare a mare. Entenc el patiment que et deu anar corsecant la maternitat volguda, en cadascun dels disbarats decretats pel teu fill-déu, els que ell solet s’encarrega de fixar davant les càmeres, ben assegut i enclenxinat, gràcies a la prepotència dels retoladors, gruixuts, negres i agressius, que més li permeten expressar un narcisisme que espero que no li hagis inculcat tu! El que necessita per desmuntar-ho tot, democràcia inclosa, amenaçant tant la vostra economia i els vostres col·lectius com l’economia, la ciència i el benestar de la resta del món, provocant un geopatiment que, n’estic convençuda tu tampoc li aproves.
Però, mira, Mary, com que no em conformo simplement a entendre i acompanyar el teu imaginat dolor de mare fracassada, he volgut aclarir com i quan vares dir aquelles paraules. Per sort, i gràcies a la recerca del www.verificat.cat, he pogut saber que “no s’ha trobat cap retall de premsa que reculli les paraules que es diu va dir la mare de Trump, la Mary Annne MacLeod, nascuda a l’Illa de Lewis, Escòcia el 1912, la que va desembarcar a Nova York el maig de 1930 amb 50 US a la butxaca, fugint de la pobresa del seu país com altres desenes de milers d’escocesos entrats legalment per quedar-s’hi a viure, entre els 51 milions de persones de tot el món que van entrar als EUA entre 1892 i 1957, segons registres ara digitalitzats a la Fundació Estàtua de la Llibertat-Illa d’Ellis”.
Per sort teva, ara sé que vares morir força abans de veure com un dels teus fills desmuntaria el vostre model de democràcia, i el del món. Va ser l’agost del 2000, a vuitanta-vuit anys, després d’haver-te dedicat, ja com a ciutadana estatunidenca des del 1942, a activitats caritatives. A l’obituari del diari The New York Times, se’t va qualificar de “filantropa”. Ara ja estic més tranquil·la, per tu, la Mary Anne mare, però no pels milions d’altres mares afectades pel mal fer, perillós i destructiu del teu fill.
Resa perquè posi seny, des d’on siguis. A veure si ho aconsegueixes abans que la cosa vagi a més.
Rosa Vila, juny 2015
