oer Per Famadas
M’agrada
M’agraden els joves perquè acostumen a ser valents i decidits. Són entusiastes, no els costa gaire prendre partida i tot plegat ho embolcallen amb un pessic d’inconsciència molt divertida. És evident la seva tasca en moltes entitats dels pobles. Molts omplen les seves ànsies organitzant-se i participant en grups esportius, en corals, en moviments socials i culturals diversos; em venen al cap el Calabrot, els diables, el grup de teatre del Centre… Així i tot, el que fa rumiar són els que no estan organitzats, i que deambulen per tot arreu sense objectiu, més enllà d’estar al corrent de la xarxa. Potser no són majoria, però n’hi ha molts, i és una llàstima perquè aquests també tenen el temperament que he comentat al començament, només falta animar-los, demostrant que es confia en ells perquè són el desllorigador de l’esdevenidor de tots.

No m’agrada
No m’agrada que en la manifestació que es va fer reivindicant una ampliació del servei d’autobús a Barcelona, la presència de joves fos minoritària. Són ells qui més utilitza aquest transport, es desplacen cada dia per anar a estudiar a Barcelona. Sorprèn, doncs, que en un acte en què es demanava una millora que els afectava directament, la majoria de les persones fóssim grans. Segons com, sembla que no se n’adonin ben bé què necessiten.
Per tal de considerar quins són els seus interessos des de la regidoria de joventut s’hauria d’impulsar la creació d’una assemblea on les noies i els nois defineixin què és el que els afecta més.
D’altra banda, la jovenalla és un grup llaminer pels polítics, els partits anhelen amb ganes d’omplir les seves llistes amb aquestes persones que acostumen a ser, com deia, valentes i decidides, però qualsevol entitat juvenil només pot funcionar amb autonomia i lluny de la manipulació.
Hauria de ser una mena de consell de participació oberta, independent dels partits i del govern municipal, és clar. El jovent no s’ha de sentir controlat, lluny de la manipulació seria més fàcil que es trobessin per reflexionar sobre el seu futur.
A més a més de ser un espai d’activitats de formació i oci, el Casal de Joves hauria de ser la seu de l’assemblea, organisme que estimulés la lliure crítica del present i proposés accions per tal d’anticipar-se i començar a entomar un futur incert que tenen ben a prop.

Imatge de l’entrada propietat de l’Ajuntament d’Argentona
