per Rosa Vila
- 9 de gener de cada any, Sant Julià.
- 15 de gener de cada any, Sant Pau ermità
- 17 de gener de cada any, Sant Antoni Abat.
- 20 de gener de cada any, Sant Sebastià.
Tant si som de missa com si no, aquestes són coses de la tradició. Venen de lluny i amb les corresponents dites populars, portant dins la saca la iconografia religiosa dels Sants Barbuts.
Barbes amples, espesses, més grises que blanques, per tant ,no relacionables amb la neu immaculada. Barbes espesses, i naturals, això sí; amb una vestimenta gruixuda i pesant, pensada pel fred que tocava i toca, amb o sense l’excusa del canvi climàtic.
No tots els sants barbuts han aconseguit ser admesos en la DO Setmana dels Barbuts, la que tradicionalment, almenys a Catalunya es considera la més freda de l’any.
Hi ha un munt de dites. N’he trobat una que, per ser massa llarga, ningú repeteix:
“Sant Pau bròmic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes.
Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dia.
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l’enterra”.
“Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
“Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l’any fa.”
Per sort, alguns dels argentonins en conservem una de les més adaptables:
“Sant Julià que les festes va engegar”
La qüestió és que a Argentona, amb deu dies, enllestim les festes d’hivern, quan la resta de catalans ho fan el dia de reis. Entre Sant Julià i Sant Sebastià ho celebrem tot:
Festa Major d’Hivern, amb l’ofici al sant patró, ampliat enguany, al cap d’uns dies i a la mateixa església, amb l’exposició dels plafons del CEAJC que des de les columnes de la nau central de l’església parroquial il·lustren la conferència històrica-artística impartida per la doctora per la UB, Cristina Fontcuberta, documentant la riquesa d’aquell retaule gòtic del segle XVI, destruït 1936 a les darreries de la Guerra Civil.
Una exposició inèdita en un espai insòlit, que dignifica la Festa Major d’hivern, tot i les pluges, com a inversió cultural, aplaudida pels amants del patrimoni i l’art, que es tancaria amb la cantada dels goigs com a extens relat de la vida del sant, interpretats per la coral Llaç d’Amistat.
I encara podríem dir que no ser menys, i sense intenció de fer-los entrar en competència, enguany a 25 de gener, Sant Sebastià les festes va tancar, amb els seus propis goigs, la venda de les tradicionals sagetes beneïdes, i la històrica cantada de la Coral del Llaç, des del 1981, amb nadales de sempre i alguna altra novetat, també com a tradició jove, tot esperant la Candelera amb un fred que es pugui aguantar.
